Menu

Entrevistas | Jueves, 11 Abril 2019 13:14

Ricardo Ten: "Hui en dia el fet de tindre una discapacitat no és impediment per a practicar qualsevol tipus d'esport"

Ricardo Ten: "Hui en dia el fet de tindre una discapacitat no és impediment per a practicar qualsevol tipus d'esport"

Al nostre programa de radio Ponte las Zapatillas hem entrevistat a l´atleta paralímpic Ricardo Ten.

-Tú començares com a nadador paralímpic, has disputat 5 jocs olímpics, des d'Atlanta 96, has guanyat 7 medalles olímpiques, 3 d'elles d'or, en natació, i et vas passar al ciclisme.

 "Després d'estar 21 anys competint al màxim nivell en natació veus que la il·lusió i l'ambició que fan falta per a estar lluitant per les medalles han desaparegut i també perquè l'edat començava a ser un handicap i la gent jove del món de la natació venia apretant molt fort i jo notava que s'acostava l'hora de penjar el banyador. Després dels Jocs vam donar eixe pas de provar amb el ciclisme a vore com se'ns donava, perquè sempre se m'havia donat bé però mai havia tingut l'oportunitat de poder competir, i després dels Jocs de Rio vam donar el pas i la veritat que ens vam sorprendre moltíssim amb la rapidesa amb què ens vam adaptar a la nova modalitat."

-I ara, com se te donava un poc bé, vas dir, vaig a ser campió del món de ciclisme, fa poc, en el mes de març.

"Sí, la veritat que la pista està sent tota una sorpresa, perquè la veritat és que m'encanten les sensacions que em transmet. Ho dic molt, i em sembla que es pareix molt a com entrenava en natació, té molts paral·lelismes encara que siguen mitjans totalment diferents, la veritat es que s'assembla molt i em sent molt còmode amb el ciclisme en pista."

-He llegit en una entrevista dels anys 2015-2016 que vas tindre un accident...

"Sí, als 8 anys vaig tindre un accident elèctric i m'amputaren els dos braços i una cama."

-Tot i això, en compte d'afonar-te i pensar que no tenies sort en la vida, tu li dones una volta de 180 graus a l'assumpte i aconseguixes que l'esport et faja feliç i superar-te cada dia i ser el millor.

"Sí, com qualsevol persona que passa una situació difícil, hi ha un  temps de duel en la qual costa adaptar-te a la nova situació, però la veritat que sempre he tingut la sort de comptar amb el suport de tota la meua família i els meus amics, i gràcies a ells em vaig adaptar molt prompte a eixa nova situació. I en l'esport sempre vaig viure una manera de seguir divertint-me i de passar-m'ho bé... I després vaig tindre l'oportunitat de poder competir, i la veritat que la competició m'apassiona."

-Tens 44 anys, no vaig a preguntar-te per la retirada, sinó pel pròxim esport que penses fer. Quin serà?

"Bé, encara no he complit els 44 (rialles), però la veritat que m'encanten tots els esports, disfrute moltíssim amb ells. El món de l'esport paralímpic i de l'esport adaptat té les seues peculiaritats, sobretot en les categories inferiors, sobretot en el meu cas per sofrir una discapacitat tan severa, doncs no és que siga fàcil, però hi ha un gran número de participants més avall, i menys mal, perquè si hi haguera més participants voldria dir que hi ha molta gent amb grans discapacitats..."

-Però tu guanyaries igual Ricardo...

"(rialles) La veritat que és el que et comente, que disfrute moltíssim amb l'esport, m'apassionen tots, m'ho passe genial, m'encanta el "colegueo" que hi ha amb amics quan el practiques amb ells, i jo crec que el secret està ahí, en fer allò que t'agrada i divertir-te"

-I quin missatge li donaries a aquella gent que, com tu, ha tingut algun accident o ha patit alguna discapacitat, als xiquets menuts o als pares d'eixos xiquets que de vegades són els que més es preocupen i els que, sense voler, més por li claven al xiquet amb allò que té? Quin missatge els enviaries?

"Doncs que hui en dia el fet de tindre una discapacitat no és impediment per a practicar qualsevol tipus d'esport. Ho vegem quan arriben els Jocs, que hi ha multitut d'esports i es pot practicar qualsevol. I que tenen l'opció de l'esport de competició, però també està l'esport lúdic i social que també és molt important, eixa ferramenta que tenim per a seguir integrant-nos i per a seguir formant part d'aquesta societat."

- A més d'esportista, eres un gran apassionat del futbol i del Llevant, que aquest any el tenim un poc irregular, vam començar bé però després...ens queda poquet...

"Sí, l'afició granota som així, ens toca patir sempre, sempre hem de tenir clar que el nostre objectiu és la permanència des que comença la temporada, i sempre se'ns atraganta un poc, però jo confie en l'equip, està jugant bé, ens falta rematar les oportunitats que moltes vegades no entren, després se'ns compliquen els partits...I l'altre dia vaig tindre la gran sort de fer la treta d'honor contra el Huesca i va ser una cosa increïble, poder rebre l'estima de tota l'afició granota és difícil d'explicar el que es sent. La veritat que molt agraïts al club, a la fundació i a tota l'afició per tota l'estime que rep sempre"

-Què vas sentir al rebre tota l'estima de l'afició granota?

"Molta emoció, fins i tot estava nerviós. Comentava amb la gent que tenia al meu costat que és una sensació quasi com si anares a competir. Eixe nerviosisme i eixa emoció que es té just abans de botar a la piscina o de començar la teua prova amb la bici. És difícil d'explicar-ho, però estic molt agraït a tota eixa afició, que no solament al camp, sinó també a través de les xarxes socials, sempre que estic en competicions em mostren el seu suport i que ells també són part de les victòries que jo aconseguixc."

-El diumenge hi ha derbi, València-Llevant, amb qui vas?

"A vore, està claríssim que jo amb el meu Llevant, i m'agradaria que guanyàrem 0-1 amb un gol en el minut 95 i que no hi haguera temps a ninguna reacció i poder amarrar 3 punts que ens fan tanta falta per a què la gent no comence a posar-se nerviosa i afiançar la permanència."

Comentarios

volver arriba