Menu
 

Fent El Gamba | Lunes, 27 Enero 2020 21:32

Guillermo Colomer: "És molt difícil afirmar la valencianitat sense l’estima per la llengua"

Guillermo Colomer: "És molt difícil afirmar la valencianitat sense l’estima per la llengua"

Parlem amb Guillermo Colomer, autor de la ucronia “l’últim dels valencians”, premi lletraferit de novel.la 2019. Conversem de la seua obra, de literatura i llengua sense oblidar la política i el conflicte identitari valencià. 

La novel.la planteja a travès de la història de la família Daràs un recorregut per l'últim segle valencià, centrant-se especialment en el sorgiment del conflicte entorn de la identitat valenciana durant els anys 70. S'estructura així pricipalment en tres moments històrics, l'extensió dels taronjaires en els anys 20 i fins a l'esclafit de la Guerra Civil, d'arrels totalment històrics, la transició i els primers anys de la democràcia on comença a divergir de la realitat per plantejar una trajectòria ucrònica, alternativa, i els primers anys 2000. 

La novel.la publicada per editorial Drassana va rebre el premi Lletraferit el pasat mes de juny 2019. Parlem amb el seu autor, l'alzireny Guillermo Colomer, del seu llibre, però també de la literatura en valencià, la llengua i la política.

L'Últim dels valencians"

L'autor ens conta quin ha sigut el procés creatiu de la novel.la així com la seua estructura temàtica i algun dels personatges principals que hi trobem.

“...La novel.la vol ser un recorregut per tota la història valenciana del segle 20: 2ª república, després de la guerra civil i franquisme i l’arribada de la democràcia i el conflicte identitari valencià”.

 

“...(la novel.la) ve a omplir un cert buit dins de la literatura en valencià, que era abordar el tema de la dificultat de la identitat valenciana al llarg del segle XX. Havia escrit la novel.la que no trobava”.

Literatura

La indústria editorial en valencià de novel.les "clàssiques", és a dir, no dins del món juvenil o acadèmic encara és feble, “...Costa molt vendre un llibre de literatura clàssica en valencià..i costa perquè costa trobar al públic. Però és com el peix que es mossega la cua…Si anem introduint llibres que puguen interessar eixe públic anirà apareguen, perquè jo crec que sí que hi ha un públic Fidel al valencià que està esperant”.

Llengua

De l'estat de la literatura en valencià canviem a l'estat de la llengua, l'encara no extingida polèmica que l'envolta i que es reflectix en el llibre així com del seu ús, supervivència i valor simbòlic com a ferramenta clau en la configuració de la identitat valenciana. 

És molt difícil afirmar la valencianitat sense l’estima per la llengua”. 

 

“No entenc una persona que es diga valenciana i vullga carregar-se la llengua valenciana encara que no haja tingut l’oportunitat d’aprendre-la”.

 

La llengua encara subsisteix molt dignament, on està el problema és en les dos grans capitals, on resulta molt difícil mantindre  i no polemitzar entorn de la llengua”.

 

No veig la voluntat per, sinó resoldre, almenys desactivar el conflicte”.

 

"El valencià encara té corda,  almenys per a dos generacions, després serà molt difícil, però en eixa línia de transmissió del valencià el que es necessita és despolemitzar el valencià".

   

POLÍTICA

El rerefons de la polèmica de la llengua és polític, i l'ús que de la llengua i d'altres símbols es fa des de la política. Una política que ve marcada per algunes particularitats, per exemple en opinió de Colomer, que no existisca una dreta "estrictament valenciana" malgrat les temptatives que hi ha hagut i hi ha:  

Les elits no responen a un plantejament de defensa dels interessos valencians des de una perspectiva d’estricta obediència valenciana…”.

 

“Hi ha un procés històric de substitució de les elits autòctones valencianes per altres que vénen de fora, sobretot en la ciutat de València”.

 

El que en clau més ampla ens porta a plantejar-nos, en claus quasi fusteriana, què és ser valencià: 

 

Ser valencià és una cosa que s’entén de maneres molt diferents dins de la pròpia realitat valenciana.La mateixa pregunta plantejada a persones diferents rebria respostes diferents” .

 

Conflicte i símbols

 Un enfrontament que ha tingut i te els símbols d'identitat valencians segrestats per cada bàndol, de forma que han fet incompatibles símbols que mai hi havien estat.

Durant els anys de la transició es va jugar un Barça-Madrid en territori valencià…i varem caure en el parany”.

 

"El símbol de la senyera reial (penó de la conquista) i la coronada mai havien sigut incompatibles…Després es va crear absurdament una bipolarització entre els dos sigles que es varen fer incompatibles quan en el fons estan representant exactament el mateix".

 

El fons del problema és la castellanització idiomàtica de la capital”.

 

Escolta el podcast de l'entrevista a Guillermo Colomer ací: 

 

Vídeo

També pots escoltar el podcast en el nostre canal de youtube:

Comentarios

volver arriba