Menu

Editorial |

RTVV. Ganivets o mantega?

El passat 5 de novembre el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana declarava al matí il·legal l'expedient de regulació d'ocupació presentat pel Consell d'Adminitración de RTVV, o “NOU” amb la seua nova identitat gràfica (nova despesa inútil?), obligant a readmetre al miler de treballadors damnificats. Eixe mateix dia a la vesprada, Alberto Fabra, President de la Generalitat Valenciana anunciava que davant de la incapacitat d'absorbir novament el dit volum d'empleats i per tant de cost, uns 40 milions de €, la Generalitat anunciava el tancament de RTVV. Finalitzaven així, al menys momentàneament, 24 anys de llums i ombres.


En primer lloc la solidaritat amb els seus treballadors, mai és una bona notícia el tancament de qualsevol empresa incorporant al drama social que vivim a una plantilla de més de 1600 persones, repercutint en el seu entorn familiar i social, així com en els entorns econòmics derivats: audiovisual, periodístic, etc. Un tancament en definitiva que deixa en una situació encara més difícil a milers de persones, en molts casos companys i excel·lents professionals que han configurat el patrimoni sentimental de generacions.  Un tancament que es produïx en un sector, el dels mitjans de comunicació, en un, a vegades excessivament silenciós, asfixiant entorn de crisi, un etern procés de reconversió en busca d'una sostenibilitat perduda fa molt de temps. El tancament d'un mitjà de comunicació, siga el que siga,  comporta una pèrdua de la riquesa i diversitat de la societat, una pèrdua de la nostra llibertat.

El segon lloc cal reflexionar sobre els motius del tancament i el paper dels agents implicats. Un mitjà públic justifica la seua raó de ser si aporta una programació de qualitat basant-se en uns continguts que no podrien ser abordats des de l'entorn privat. Un servici públic informatiu, de promoció de la cultura, història i particularitats del territori i a més en el cas valencià de promoció i normalització de la llengua. Un mitjà valencià i en valencià, independent, sostenible i de qualitat. De veritat teníem en l'actual RTVV eixe escenari que justificara la seua existència?,  en alguns punts sí, en molts altres no.

Un mitjà públic no està per a competir en continguts amb altres privats, retraure recursos públics a produir programes com “tómbola”,un dels programes de majors quotes d'audiència de l'ens públic valencià, en castellà, no té cap sentit. No per l'existència dels dits programes, som lliures de consumir els continguts que vullguem, sinó perquè la dita oferta ja s'oferix àmpliament des dels ens privats. Té sentit comprar els drets de retransmissió de la F1 quan esta ja s'emetia en una TV privada nacional?, aposta que previsiblement es va saldar amb unes dades d'audiència ínfimes, per no entrar en el sempre polèmic tema de les suposades o reals ingerències polítiques. El que venim a dir és que moltes de les línies d'actuació de RTVV distaven molt de ser les que justifiquen l'existència d'un mitjà públic.

Més enllà de la disquisició intel·lectual hem de preguntar-nos també pel paper del agents implicats. D'un costat uns treballadors que des que es va conéixer l'anunci del tancament vénen denunciant amargament les ingerències polítiques i manipulació a què se suposa han estat sotmesos, carregant i arremetent durament contra El Govern Valencià. Denúncies lloables, però que perden part del seu valor i independència si es produïxen, com és el cas, una vegada anunciat el tancament de l'empresa, però no durant els 24 anys dels suposats abusos, o els que siga. Amb excepcions sempre clar, i amb un “run run” latent que prové des de fa temps, encara que també majoritàriament des que es plantege l'ERO de viabilitat. Una plantilla que és, i és ben cert, víctima "quasi-innocent" i que està conformada majoritariament per excel·lents professionals que representen el millor de la indústria audiovisual valenciana i que ara pel desvergonyiment acumulat dels dirigents tirem al carrer, però també una plantilla que no ha entonat un àpex d'autocrítica i que reacciona "heroicament" quan ja tot pareix perdut, sense res a pedre, però que no deia res abans. I els representants dels treballadors?, com en tantes ocasions no se sap, com és possible que es denuncien ara semblants atropells i els sindicats durant tant de tempo no hagen exercit cap rol, limitant-se a oposar-se als acomiadaments de l'ERO?, què estaven fent?.

I l'oposició?, l'esquerra valenciana va en la seua línia, és sorprenent observar com els mateixos que fins fa unes setmanes criticaven i demanaven el tancament de RTVV pel seu paper propagandístic ara s'envolten en la bandera de la defensa de l'ens públic. Populisme barat i demagog.

I deixem per al final al Govern Valencià, el principal agent, el principal culpable de convertir la il·lusió d'un mitjà públic valencià en un aparell propagandístic, devaluat, a penes un 5% d'audiència (L'audiència va passar del 20% en 1991 a un 4%), un mastodont sobredimensionat amb una plantilla sobredimensionada, 687 treballadors en 1991, 1.620 treballadors, més que la suma conjunta d'Antena 3, Tele 5 i La Sexta, 20 any després, unes pèrdues que només entre 2008 i 2011  van sumar 812 milions d'euros, i un deute financer d'1.126 milions, en definitiva, un projecte absolutament inviable i ineficaç en les condicions actuals, amb una estructura directiva conformada per algunes persones imputades en delictes, alguns tan greus com el d'assetjament sexual, etc, etc. Un Govern que prèviament a la presentació de l'ERO va encarregar dos estudis, un a PriceWaterhouse i un altre a Garrigues (125.000€) per a disposar d'un model de viabilitat i un assessorament en la presentació de l'ERE, òbviament no pareix que el dit assessorament fóra escoltat tenint en compte que l'ERO va ser declarat il·legal.

El president Alberto Fabra va exposar que és deure del Govern establir les prioritats de la ciutadania i que l'educació o la sanitat “el tancament d'un col·legi o hospital” en paraules del president estan per damunt d'una TV pública. I no li falta raó al president i al seu equip de Govern. Possiblement en este punt, forçada la readmissió del personal per la il·legalitat de l'ERO presentat, no quede més remei, i açò és molt suposar, sempre hi ha alternatives, que el seu tancament, i possiblement tinga raó el President i siga fins i tot valent i responsable adoptar la decisió que va prendre. L'economia és en gran part l'assignació de recursos limitats, i entre el clàssic dilema de pistoles o mantega, atés que no es pot tindre tot, o en paraules de Fabra, hospitals o televisió, clar que el sensat tirar pels hospitals. El problema és que, reconeixent que tal vegada foren persones diferents, és la seua pròpia Adminitración la causant del desprestigi de RTVV, de la seua manipulació i violació sistemàtica, de la composició de la seua estructura directiva i la majoria del seu consell d'adminitració, dels dispendis i excessos comesos durant anys i panys, i finalment l'autora de realitzar un ERO, amb el pagament previ per consells desatesos, tan malament que haja sigut declarat il·legal qüestionat la continuïtat de RTVV. Van ser ells i no altres els que ens han portat a esta situació i els que han d'assumir les seues responsabilitats.


En tercer lloc cal analitzar l'impacte en l'esport. Són moltes també les llums que RTVV tira en el seu balanç d'estos 24 anys i possiblement siga en l'esport on trobem algunes de les més resplendents. També les ombres, com el comentat cas de la F1, els segons el nostre parer excessius pagaments pels drets de retransmissió de futbol o els tal vegada qüestionables patrocinis a alguns dels clubs. Però les llums sobrepassen amb moltíssim les ombres. RTVV ha desenrotllat des de l'àmbit audiovisual i radiofònic una labor ingent de promoció i en valencià, de l'esport d'Alacant, Castelló i València. Retransmissions d'elit, però també partits de segona A, i B, bàsquet, handbol, pilota, carreres populars, espais poliesportius, tertúlies, etc.  És ingent la labor de promoció esportiva valenciana que RTVV ha desenrotllat durant este temps de la mà de professionals que són referents del sector. Patrimoni que ara perilla i que empobrix en gran manera a tot el sector esportiu.


Concloem, són moltes les causes i complexes les conseqüències de la situació, no s'oposem al tancament de l'actual RTVV però amb major entusiasme ens sumem al somni de poder disposar algun dia d'un autèntic mitjà públic valencià. Volem una RTVV pública, valenciana i en valencià, sostenible, independent, servei públic, eficaç, i que promocione nostra cultura,històra, llengua i esport.

 

Comentarios

volver arriba