La Comunitat Valenciana té més de 500 quilòmetres de costa mediterrània, 524 per ser exactes. Amb tot eixe front marítim és normal que la vinculació del nostre poble amb la mar siga intensa. Però per conquerir la mar cal surar en ella, i per tant desenvolupar embarcacions per navegar. Així a les arrels nàutics del nostre poble, i altres de la Mediterrània, trobem tota una gamma d’embarcacions tradicionals com esta que portem hui, el llaüt. Parem atenció a esta nostrada paraula.
Si cerquem la paraula al Diccionari Normatiu Valencià (1) trobem 4 accepcions ben diferents, encara que bàsicament es poden agrupar en dos, llaüt com a instrument musical i llaüt com a tipus de vaixell.
1. m. MÚS. Instrument de cordes pinçades en forma de mitja pera, unit a un mànec.
2. m. i f. MÚS. Llaütista.
3. m. NÀUT./PESCA Embarcació menuda d’arqueig variable aparellada amb vela llatina, que actualment s’utilitza per a la navegació esportiva i d’oci i, abans, per a la pesca i el cabotatge.
4. m. NÀUT. Embarcació oberta, amb un xicotet pont a proa i un altre a popa, moguda amb rems i vela, que s’utilitza per al transport de càrrega.
Evidentment estem parlant del llaüt embarcació, les accepcions tercera i quarta per tant del DNV que també trobem al Vocabulari Nàutic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2).
En castellà diuen laúd a estes embarcacions, i en valencià encara podem trobar com a sinònim el mot llagut, això sí, només referida per les accepcions nàutiques no d’instrument musical. Tradicionalment els llaüts es feien de fusta a les drassanes i portaven vela. A més el seu ús també podia ser molt diferent encara que els més típics eren els llaüts de pesca.
És important el matís de la vela, ja que els llaüts també poden anar sense ella, i a derivat en una disciplina esportiva de rem. Així podem trobar un exemple d’ús en esta notícia de la Federació de rem de la Comunitat Valenciana (3) on parlen d’una disciplina en concret de rem, el «Llaüt de la Mediterrània»:
Les fèmines de l’Regates Alacant, els veterans de l’Nàutic de Torrevella i les veteranes de l’Confraria de Pescadors es proclamen campions d’Espanya
Els equips de la Federació Valenciana de rem han tingut una important actuació en la IX edició del Campionat d’Espanya de Llaüt de la Mediterrània celebrat el cap de setmana, 1 i 2 de juny, a la localitat tarragonina de Sant Carles de la Ràpita. Els equips han estat presents en totes les finals disputades. Finalment dotze de ells aconseguien pujar a podi. Les fèmines de l’Regates Alacant esdevenen, per segon any consecutiu, a campiones d’Espanya. Els veterans de l’Nàutic de Torrevella i les veteranes de Confraria de Pescadors de Torrevella es proclamen, també, campions d’Espanya.
Els llaüts tradicionals de vela llatina presenten a més algunes particularitats a aigües de l’albufera, més planes per anar per fons menys profunds, i on constitueixen les embarcacions tradicionals.
Etimològicament els orígens de les dos accepcions de la paraula, com a instrument i com a vaixell, probablement són els mateixos, ampliant-se el significat d’instrument a les embarcacions per la semblança de la caixa d’un llaüt instrument musical amb el buc de les embarcacions esmentades.(4) Provindria de l’àrab laʿut amb el mateix significat
(1) Acadèmia Valenciana de la Llengua (2016). Diccionari Normatiu Valencià. València. Edita Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. (2) Vocabulari nàutic. València 2007. Acadèmia Valenciana de la Llengua. (3) F.Rem de la C.V. Tres ors per als clubs de la Federació Valenciana al Campionat d'Espanya. fremocv.org. Recuperat de fremocv.org/los-clubes-de-la-federacion-valenciana-destacan-en-el-nacional-de-remo/ (4) Llaüt. Diccionari Català-Valencià-Balear
Pots escoltar la secció a partir del minut 72,35 en IVOOX:
O en Spotify:
