El Llevant travessa un temporal que sembla no acabar mai. A cada jornada arriba una nova ratxa de vent que sacseja el baló i acaba a la nostra porteria amb tan mala sort que ens lleva punts molt necessaris per aconseguir la salvació.
L’equip juga amb l’aigua al coll, donant-ho tot i a la grada, els aficionats preferim mullar-nos abans que abandonar el vaixell. Quedar-se al costat d’un equip que perd és un acte de desobediència civil, això és ser del Llevant.
El gol del Girona va arribar a l’últim minut per repartir-nos un punt que ens sembla insuficient per aconseguir l’objectiu. L’últim xut va provocar un silenci a la grada. Pareix que el futbol no entenga de justícia ja que només amb un detall canvia el transcurs i el relat d’un partit que necessitàvem guanyar. Aquell dia al Ciutat de València no vaig vore justícia arbitral en canvi, quan vaig arribar a casa i vaig vore les jugades repetides, semblava que tot era diferent i vaig vore justa l’expulsió d’Olsagasti. Amb un jugador menys, tot es va complicar.
Hi ha qui després d’aquell gol, ha decidit condemnar l’equip desconfiant de la permanència. Per altra part, encara seguim de peu els que continuem pensant que encarà no està tot perdut. Els aficionats que arribem al camp amb optimisme i esperança som els mateixos que acceptem la derrota com un fet probable després de cada partit perquè estem acostumats.
El pròxim dilluns 16 de març a les 21h, el Llevant visitarà el Rayo Vallecano. Per al Llevant, el repte serà no perdre el cap dins del camp i per això, hauran d’intentar no confondre velocitat amb urgència. Les transicions del Rayo arriben en forma de contraatac i poden esborrar tot el que havies construït fins aleshores.
Els jugadors granotes hauran d’aprendre a habitar en el caos sense deixar-se arrosegar per l’estil de joc dels locals. Serà clau saber quan córrer, quan respirar i intentar mantindre la pilota el màxim temps possible. L’equip necessita menys èpica de curt termini i més lucidesa per sostenir els 90 minuts.
Potser la classificació i els números que envolten al nostre equip no són els millors, però passe el que passe, seguirem jugant a contracorrent pensant que mai està tot perdut.
