Fer càlculs constants, mirar què fan els rivals directes o consultar la classificació cada pocs minuts s’ha convertit en una rutina inevitable per a qualsevol llevantinista. Vivim pendents de resultats aliens, amb el cor en un puny, la calculadora a la mà i amb el contrarellotge en marxa. Però, en realitat, la permanència no es decidirà en altres camps ni en altres partits: es decidirà este diumenge. I el missatge és tan simple com exigent: cal guanyar.
La victòria davant el Celta va suposar molt més que tres punts. Va ser una injecció d’esperança, una demostració que l’equip té capacitat per competir i una porta oberta cap a la permanència en Primera Divisió. Durant unes hores, fins i tot, vam arribar a assaborir la salvació. També hi havien altres factors que ens feien estar patint: mentre nosaltres celebràvem, els rivals també feien la seua faena i tornaven a ajustar la classificació, recordant-nos que res està fet.
Tornar a guanyar. El Llevant no pot permetre’s viure pendent dels altres, sinó centrar-se en allò que pot controlar. I això passa perquè els jugadors mostren sobre la gespa tot el que han millorat. Sense por, sense bloquejos mentals, evitant la pressió paralitzant que acompanya els moments decisius. Cal jugar amb el cap clar, amb confiança i amb la tranquil·litat que dona saber que tota una afició està al darrere.
Les xifres parlen per si soles i hi ha motius per creure. El Llevant de Luís Castro és, en este 2026, el quart millor equip de la lliga, només per darrere de Barça, Reial Madrid i Vila-real. 29 punts en el que portem d’any no són una casualitat, sinó el reflex d’un projecte que funciona, d’una idea de joc consolidada i d’un entrenador que ha sabut traure el millor del seu equip en el moment més complicat.
Com no hem de confiar? Este equip ha demostrat que pot competir amb qualsevol i que, quan juga amb convicció, és capaç de remuntar un partit i agafar forces en poc de temps de reacció. El “castrisme” és una realitat sostinguda en resultats i en una evolució evident.
El diumenge no serà només un partit. El Ciutat de València estarà ple de gom a gom i serà un niu d’emocions, contradiccions i sobretot, destacaran els crits d’animació cap a un equip que ens fa creure a cada partit.
