Les sensacions canvien depenent del lloc de la ciutat on estigues. Per una banda, a Orriols són bones, amb l’arribada de Luís Castro que competirà el primer derbi valencià imposant el seu estil de joc que pareix que està funcionant en el planter granota. Per l’altra part de Primat Reig es troba una afició valencianista que confia poc en el seu entrenador, com ja s’ha pogut veure a Mestalla amb crits de «Corberán dimissió».
Pel que em pertoca a mi, vaig a parlar del Llevant. Diumenge viurem des de la grada un dels partits més importants perquè llevat de què siga el València el nostre rival de costum, també ho és pels llocs a la classificació. Només cinc punts ens separen, i guanyar-ne tres diumenge ens acostaria a l’objectiu: mantindre’s en Primera Divisió.
Molts dels jugadors granotes no han viscut mai un derbi en el Ciutat de València, com és el cas de Pablo Martínez, el nostre capità. Des de l’arribada del nou entrenador portugués, el jugador ha millorat en tots els aspectes. La seua posició de pivot migcampista ha afavorit que tinga més protagonisme en els partits servint com equilibri per a mantenir el baló en la nostra possessió i també per organitzar les accions defensives.
Les baixes per al club blaugrana seran importants, ja que l’entrenador haurà de gestionar la falta d’un lateral dret, una posició que pot ocupar el canterà Nacho Pérez o com ja ha fet altres vegades, Dela.
Al vestuari recorden els gestos d’Hugo Duro en el passat derbi en Mestalla, i en el Ciutat de València es respirarà un ambient nerviós i tens fins al final. Xiulets a Pepelu, a Hugo Duro i crits de «és un choto el que no bote» o per part de l’altra afició «és un sapo el que no bote». Serà un ambient de futbol que per a l’espectador neutral pot semblar una parafernàlia tan exagerada que si li agrada, pot acabar fent-se abonat o seguidor de l’equip guanyador.
Per això és tan important que aquest diumenge cridem tots junts i ben fort: «Se sent es nota València és granota».
