«Bella Paranoia», el debut de BECA, és una cançó de tres minuts que neix d’una conversa íntima amb la pròpia infantesa: els malsons, les cicatrius i la part més fosca d’un mateix.
El projecte va sorgir fa més d’un any davant d’un piano digital, quan una melodia inesperada va obrir la porta a un diàleg que Joan portava anys tenint sense saber-ho: el de la seua ment sabotejadora, l’ansietat, l’insomni i la pèrdua d’aquella innocència infantil. Una veu interior que confon i contradiu, però que també ha obligat a mirar-se amb més profunditat i a trobar bellesa dins del dolor.
La cançó és un retrat honest del que significa viure atrapat en el propi cap —la confusió, la por, el desgast— però també el desig de retrobar-se. No naix amb voluntat comercial, sinó com el compliment d’un somni: el del Joan de deu anys que volia posar banda sonora als seus dibuixos de princeses.
BECA és l’alter ego artístic de Joan, un jove de 24 anys de l’Alcúdia (València) que arranca el seu projecte de música pop nostàlgica com a artista emergent, compaginant-lo amb la seua carrera de professor d’anglés.
Format musicalment des dels 5 anys —conservatori, estudis autodidactes i classes de cant i ball— acumula experiència en concursos (guanyador del Cantes o Balles el 2016), televisió (Family Duo d’À Punt) i fotografia. Creix en un entorn artístic de la mà del seu pare, Toni Benavent, cofundador d’Albena Produccions.
Amb la música com a banda sonora de les seues emocions i records, i inspirat per referents com Lady Gaga i Eurovisió, Joan debuta ara per primera vegada amb el seu projecte propi.
