El retorn de Gonzalo Villar a l’Elx CF el passat mercat d’hivern no va ser fruit de la casualitat, sinó d’un desig personal del futbolista. En una entrevista concedida a TODO Alicante, el migcampista ha confessat que ell mateix va prendre la iniciativa de parlar amb el club. Villar afirmava que ho va fer perquè «li feia molt feliç tornar». Villar ha llançat el missatge que tota l’afició franjiverda esperava escoltar sobre el seu futur: «Estic desitjant quedar-me». El jugador, que està cedit pel Dinamo de Zagreb, ha deixat clar que la seua prioritat és que s’execute l’opció de compra. No obstant, ha volgut subratllar que ara el més important és certificar la permanència matemàtica.
En l’aspecte esportiu, el creixement de Villar des de la seua arribada ha sigut constant. Després d’unes primeres setmanes de treball silenciós, el murcià ha tornat a tindre un paper actiu que no sembla disposat a deixar anar. Els seus números reflecteixen la seua importància en la millora de l’equip, que ha sumat sis dels últims nou punts en joc. Villar es mostra ara com un futbolista molt més madur, complet i preparat físicament que en la seua primera etapa. El jove futbolista està sent clau en la distribució del baló i en la pressió, especialment en victòries d’oxigen com la recollida davant el Valencia.
Un deute pendent i el pragmatisme de la salvació
Més enllà del seu futur contractual, Gonzalo Villar ha deixat unes declaracions que demostren el seu compromís emocional amb l’escut. El migcampista encara recorda amb certa amargura la seua eixida en l’any de l’ascens de 2020, una espina que té clavada per no haver pogut celebrar l’èxit fins al final amb els seus companys. Per això, considera que aconseguir la salvació enguany tindria un valor especial, sent la seua primera gran fita real amb la camiseta franjiverda. És conscient de la situació crítica i no s’amaga: afirma que en aquest tram final el futbol bonic és secundari i que cal ser pragmàtics, ja que en cada duel «és el rival o tu».
Villar també ha volgut destacar la fortalesa del grup, definint el vestuari com una «pinya enorme» on els egos individuals han desaparegut en favor de l’objectiu col·lectiu. Per al migcampista, la clau de la permanència es troba en els partits que queden al Martínez Valero. Està convençut que, amb el suport de l’afició, l’equip és «molt més fort» i capaç de sumar els punts necessaris per a tancar una temporada de patiment.
