La Lliga no s’atura i esta setmana arranca una jornada intersetmanal decisiva per a la permanència. Serà el dijous a les 19:00 quan el Sevilla FC visite al Llevant en un partit vital per tractar de mantenir la categoria. L’equip de Nervión arriba al Ciutat només 5 punts per damunt dels de Luís Castro i 2 punts per damunt de la línia roja. Per la seua part, els granotes es veuen a només 4 punts de la salvació, pel que una victòria, a més d’apropar a l’equip a l’objectiu, suposaria posar a un altre equip en una lluita que pareix interminable.
L’equip sevillista arriba a la cita amb la infermeria pràcticament buida, a excepció de la baixa confirmada de César Azpilicueta. El defensor navarrés continua recuperant-se d’una molèstia muscular que ja li va impedir jugar contra l’Atlètic. Aquesta absència, sumada a la del lesionat de llarga duració Marcao, és l’únic mal de cap per a Luis García Plaza, que per contra recupera efectius vitals. El tècnic del conjunt sevillà podrà comptar amb Tanguy Nianzou i José Ángel Carmona, que tornen després de complir sanció. A més, Joan Jordán i Alexis Sánchez ja s’entrenen amb el grup i també estaran disponibles per al xoc.
Luis García Plaza: El retorn de l’heroi del Centenari
L’encontre estarà marcat, inevitablement, pel retorn de Luis García Plaza, un home que ocupa un lloc d’honor en els 117 anys d’història del llevantinisme. El tècnic madrileny va ser l’arquitecte de l’emotiu ascens a Primera Divisió la temporada 2009-2010, coincidint amb el Centenari del club. Aquella fita es recorda com un autèntic miracle. Plaza va agafar un equip en situació de fallida total. L’entitat granota estava en plena llei concursal i amb jugadors que portaven mesos sense cobrar i que fins i tot van arribar a fer vaga. Amb un pressupost ínfim i instal·lacions on de vegades no hi havia ni aigua calenta, va ser capaç de forjar un vestuari d’una unió indestructible.
Sota el seu comandament, veterans com Sergio Ballesteros i Juanfran Garcia, juntament amb un joveníssim Vicente Iborra, van formar la columna vertebral d’un equip que va enamorar l’afició. Plaza no només va aconseguir l’ascens, sinó que la temporada següent va segellar la permanència sense patir. El seu vincle amb el Ciutat de València és tan estret que fins i tot va estar en les travesses per a tornar a la banqueta granota fa uns mesos. Tot i l’estima mútua, la professionalitat l’obligarà a buscar els tres punts per al Sevilla al lloc on va viure, segons ell, «l’etapa més sentimental i bonica» de la seua carrera.
