El passat cap de setmana va tenir lloc a Candelario (Salamanca) una de les concentracions-competicions de búlder més populars de tot l’estat. La població castellana va rebre el testimoni de Navalosa la qual havia organitzat les cinc edicions anteriors, i així la cèlebre NAVALAMECA va canviar d’escenari sense perdre l’ambient i la capacitat d’atracció de bloquers de tot arreu.
Redacción | NOSTRESPORT.COM
El passat cap de setmana va tenir lloc a Candelario (Salamanca) una de les concentracions-competicions de búlder més populars de tot l’estat. La població castellana va rebre el testimoni de Navalosa la qual havia organitzat les cinc edicions anteriors, i així la cèlebre NAVALAMECA va canviar d’escenari sense perdre l’ambient i la capacitat d’atracció de bloquers de tot arreu.
Rodri i els seus (pocs) col·laboradors, amb el suport del Team Petzl-Beal van treballar de valent i van confeccionar un bon programa.
Amb uns 500 escaladors inscrits, però amb una participació reial de més d’un miler de persones, malgrat l’absència d’algunes cares conegudes, però amb l’entusiasme dels que si hi eren, la festa va començar divendres a la nit amb el concurs de llançaments «lances a la luna» on després d’anar molt igualats, Carlos Preciado i Ignasi Tarrazona -i amb diferència de la resta de participants (Dani, Ivan, Joseba, Edu, Gerard, C. Álvarez, els portuguesos…)-, el resultat va ser favorable al primer.
L’endemà, els més de 300 problemes a resoldre, de tots els nivells des dels més senzills pels que començaven, fins els 8a+ i altres pendents d’acotament, plantejats a la dura i tallant roca de granit de Valdesangil a la serra de Béjar esperaven els bloquers que van disposar de tot el dia per provar-los.
Ja a la nit, després de la caldereta i la projecció dels germans Pou, el pavelló va acollir la final amb resina, apta només per als coneguts en l’argot dels escaladors com a «lolos». Cinc blocs eren els proposats, Ignasi va encadenar el primer a vista i va fer els dos següents al segon pegue, Dani Andrada va encadenar el segon sense problemes, i Ivan el tercer, després tots els altres anaven provant una i altra vegada però l’esgotament després de la dura jornada i la dificultat dels blocs anava manifestant-se. Tot i això els participants es varen deixar la pell i el públic va gaudir del seu esforç. Els dos últims blocs no van ser resolts per cap dels participants, alguns ni tan sols ho van intentar, però Ignasi que va anar per davant tota l’estona, va arribar un poc més.
