El festival Sagunt a Escena, organitzat per Cultura de la Generalitat per mitjà de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), ofereix demà dia 13, i despús-demà, dia 14, (22.30 hores) l’espectacle amb el qual José Mercé està de gira pels escenaris nacionals.
Orozco ha destil·lat la vida i la música del ‘cantaor’ en un projecte de conceptualització, composició i producció que culmina dos anys i mig de confidències amb ell i la seua família. Per a portar al directe aquesta conjugació musical entre l’atreviment i la ‘jondura’, el gadità es rodeja de bateria, baix, guitarra elèctrica, piano, teclats i dos coristes versàtils.
La proposta, de substrat flamenc, desborda marcs formals, genèrics i sònics. Així, hi ha composicions extenses de to progressiu, antics cants de ‘forja’ que es donen la mà amb el ‘rap’, patrons electrònics secants amb el ‘rock’ i laments existencials embolicats en orquestra simfònica. En la posada en escena d’aquest nou disc, Mercé està acompanyat per projeccions audiovisuals que recreen paisatges emocionals suggeridors.
Juntament amb el seu grup, l’artista proposa un viatge des de la tenebra cap a l’alba (això és el que significa ‘Oripandó’ en caló) que conclou amb un final obert que convida a continuar el camí per a extraure el millor de la vida.
La directora del festival, Inma Expósito, ha destacat sobre les representacions “la proposta audiovisual de José Mercé i Antonio Orozco, marcada per la pèrdua del fill del ‘cantaor’, de 14 anys, és un cant a la vida i l’espurna que ens desperta les emocions per mitjà del flamenc. Conciliar narrativa visual, patrimoni i música és el nostre objectiu”.
El disc, que va eixir a la venda el passat mes de març, està amanit de col·laboracions com la de Dorantes o Mala Rodríguez. Amb aquestes, el ‘cantaor’ ha tornat a demostrar el seu caràcter lliure i iconoclasta, el mateix que en els seus 50 anys de carrera li ha permés posar la seua inconfusible veu a versions flamenques de Manu Chao, Luis Eduardo Aute, Víctor Jara, Louis Armstrong, Pablo Milanés, els Pop Tops o Joan Manuel Serrat.
Història viva del flamenc
Amb 19 àlbums publicats des del seu debut en 1968, Mercé és un artista clau de la música espanyola, ha trencat fronteres portant la seua música no només a l’audiència flamenca, sinó arribant també a un públic més jove, amant del pop.
José Soto Soto és besnet de Paco Luz i nebot de Manuel Soto, ‘Sordera’, patriarca del flamenc de Jerez. Després de cantar de menut en l’Escolania de la Basílica de la Mercé de la seua ciutat (d’ací li ve el nom artístic), els seus primers passos artístics els va fer en els Jueves Flamencos de Jerez i en el ‘tablao’ gadità La Cueva del Pájaro Azul. Als 13 anys va arribar a Madrid per a gravar el seu primer disc produït per Manuel Ríos Ruiz. A la capital va començar les seues col·laboracions artístiques amb la companyia d’Antonio Gades o el Ballet Nacional; també amb Carlos Saura participant en les pel·lícules ‘Bodas de sangre’ i ‘Flamenco’.
Discos importants en la seua carrera han sigut ‘Verde junco’, juntament amb Tomatito i Enrique de Melchor, ‘Caminos reales del cante’, ‘Hondas raíces’ i ‘Desnudando el alma’. En 1998 va començar el seu bot a la popularitat amb l’àlbum ‘Del amanecer’, produït pel guitarrista Vicente Amigo, que va aconseguir un èxit sense precedents en el flamenc que va continuar amb ‘Aire’ (2000), que va aconseguir el doble platí, i ‘Lío’ (2002).
Premis i reconeixements
Mercé va rebre l’any 2000 el Premi Ondas a l’obra flamenca més notòria i el febrer de 2010, la Medalla d’Andalusia. El Taranto de Oro i el Compás del Cante són altres dels molts reconeixements obtinguts per la seua carrera artística. En 2020 rep el Premi Odeón com a millor artista de flamenc.
