Entrevista amb el subcampió de rem fixe a Espanya, Jose Palmier
El passat mes d’octubre, l’equip de rem compost pels membres del Club Esportiu Universitari Poliesportiu de València va aconseguir la medalla de plata en la modalitat de banc fixe al campionat celebrat a Murcia, per darrere del club de rem de Dénia. En Nostresport hem tingut el plaer de conversar amb Jose Palmier, un dels artífexs d’aquesta gesta. El jove pixaví va decidir apuntar-se fa quatre anys a aquest esport després de sofrir una lesió molt greu durant un partit de futbol. Aquesta li va obligar a retirar-se dels terrenys de joc, tot i que va tenir una recuperació que semblava utòpica. En aquest curt període s’ha consagrat, junt amb el seu equip, com una figura prometedora de la disciplina.
Pregunta: Per què vas decidir apuntar-te a rem?
Resposta: Jo vaig començar al futbol des de menut i és un esport molt lesiu. En un partit, el davanter de l’altre equip va xocar amb el meu genoll després d’una eixida i se me va partir quasi per complet: els lligaments, la ròtula, el menisc… Els metges em van dir que no podia tornar a jugar i que donara gràcies si tornava a caminar, però fent una rehabilitació molt completa vaig aconseguir una cura prou més ràpida i completa de la que tenien previst. Els metges em van recomanar fer esports que no tingueren impacte als genolls: ciclisme, natació o rem. D’aquest vaig elegir el rem perquè era l’únic on competies amb un equip.
P: Per què el rem és un esport poc seguit?
R: Més que res perquè no està vist a la televisió o a les xarxes socials. Sempre quan estàs en la família parles del futbol, bàsquet o tenis. No s’ha donat a conèixer a la gent i als joves, que és l’edat on es comença a practicar esport. Entre que no heu fans els teus amics i que no heu veus molt per ahí, no penses molt amb el rem. A mi quan em van oferir practicar rem vaig pensar que és un dels esports més complets, junt a la natació. És qüestió de que mai ha estat vist.
P: Cada vegada veus més gent anar a entrenar?
R: Nosaltres a València, sent un club menut creat a la Universitat Politècnica de València, vegem com creix l’esport i s’ha creat un altre club dedicat al rem. Al nostre equip es veu que cada vegada hi ha més gent, fem cursos d’iniciació on ve prou gent, a les xarxes socials cada vegada tenim més impacte… Per altra banda, hi ha nous clubs apuntats a la Federació de Rem de la Comunitat Valenciana, com Xàbia i Castelló. Són ciutats que compten amb un bon port, però que mai havien pres la iniciativa. En resum, veig que la competivitat i el públic creix en cada regata i que la gent està més interessada en el que transcorre en aquest món.
P: Quin consell li donaries a una persona per a que decidira pel rem?
R: Per tot el que he passat jo, el primer seria que és un esport gens lesiu. Tot i que tens molta càrrega muscular, les lesions solen ser de sobrecàrregues. Altres esports poden provocar-te una lesió i que aquesta, si tens mala sort, comporte una invalidesa. En segon lloc, és un esport molt sa on exercites la musculatura, el sistema nerviós, realitzes exercicis cardiovasculars. A més, tots els remes ens duem molt bé.
P: A quina figura del món del rem t’agradaria assemblar-te?
R: Una persona que tinc sempre molt present és un xic argentí que es diu Marco Morales. Tot i que té més de quaranta anys, l’home fa de les millors marques a Espanya. És una persona molt exigent que posseeix dels millors temps del país, ha sigut campió de rem del món i continua fent molt bones marques. Quan heu veus penses que és impossible que continue fent-ho, però any rere any es supera. La seua i insistència és l’estil de vida esportiu que voldria tindre jo.
P: Què és el que més t’ha sorprès del rem? I el que menys t’ha agradat?
R: El que més m’ha sorprès és que mai havia pensat que un esport m’agradara tant com el futbol. Hui en dia sé que m’agrada més el rem i és un motiu sorprenent perquè a penes en coneixia res relacionat amb aquest. El que menys m’agrada és, si tinc que dir alguna cosa, que alguns dies tenim que entrenar de nit i no tenim molt bona visió. El motiu d’aquest horari és que moltes vegades és l’únic moment on podem coincidir tots, degut a que no pots entrenar sol aquest esport i es necessari omplir l’embarcació.
P: Què sents al ser campió d’Espanya?
R: Estàs agraït amb l’equip i l’entrenador. Saber que tenint pocs mitjos i arribar tan lluny és un fet que cal remarcar. El principal motiu és que més que un equip som amics i remem tots a una. És un orgull representar a València, la meua terra, i aconseguir la plata nacional. El pròxim objectiu és repetir l’or nacional que van aconseguir l’any abans al que vaig arribar jo.
