Aquesta setmana la família del València Basket s’acomiada d’un dels jugadors més representatius de la seua història. Durant onze anys, Rafa Martínez ha defensat la samarreta del conjunt taronja alçant els títols més importants del club i convertint-se en un referent per a tota l’alqueria valenciana.
Des de Nostresport hem volgut oferir el nostre xicotet homenatge dedicant una de les dues paraules que componen la secció de paraules d’esport a l’etern capità i no és altra que ‘recança’.
La paraula «recança» vindria definida pel Diccionari Normatiu Valencià (1) com «sentiment de tristesa per allò que es fa o es deixa de fer, o pel que s’ha fet o deixat de fer. Una paraula que es podria traduir per pesadumbre al castellà i que té com a sinònims paraules com disgust o penediment«.
Un exemple d’ús per tant seria: «El passat dilluns Rafa va sentir recança per deixar la que ha sigut la seua casa durant l’última dècada. Però des de Nostresport estem segurs que el mític jugador tornarà més prompte que tard a La Fonteta, no com a jugador, si no com aficionat o com a càrrec del club».
Recança és per tant un substantiu, podem trobar el verb «recar», verb intransitiu, que vindria definit com » saber mal haver de fer alguna cosa o haver-la deixada de fer»
(1) Acadèmia Valenciana de la Llengua (2016). Diccionari Normatiu Valencià . València. Edita Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Pots escoltar la secció «Paraules d’esport» en el nostre programa de ràdio «Ponte las Zapatillas» a partir minut 36:19
