El jutjat ha hagut de requerir fins a tres vegades a l’ajuntament la remissió completa de l’expedient en relació amb el contenciós administratiu interposat per ÚVAM.
Quan ni tan sols un jutjat és atés: una altra fallida insƟtucional que deixa a soles al València CF
En el recurs contenciós-administraƟu interposat per ÚlƟmes Vesprades a Mestalla contra l’Ajuntament de València per greus incompliments relacionats amb el projecte del nou estadi, s’ha produït un fet d’una gravetat excepcional: el jutjat ha hagut de requerir fins a tres vegades a l’Ajuntament la remissió íntegra de l’expedient administraƟu, sense que, a dia de hui, s’haja aportat de manera completa.
I no estem parlant de documentació accessòria ni de simples tràmits administraƟus, sinó dels expedients clau que recullen la documentació sobre les irregularitats greus denunciades en el contenciós, tant pel que fa al que ha aportat el club com a les actuacions —o omissions— de l’Ajuntament al respecte.
Quan ni tan sols els requeriments judicials garanƟxen la transparència i la rendició de comptes, ens trobem davant una fallida greu del mecanisme democràƟc bàsic de control de l’Administració, que connecta amb una percepció cada vegada més estesa entre la ciutadania: la pèrdua de confiança en unes insƟtucions que haurien de defensar l’interés general, però que actuen amb opacitat o amb una diligència selecƟva que erosiona la credibilitat pública.
Este context ajuda a entendre el profund abandonament en què es troba el València CF en l’actualitat, possiblement en el moment més críƟc de la seua història.
Evidentment, res es pot esperar ni del màxim accionista, que està consumint en pocs anys el que més d’un segle d’història i la parƟcipació de milers de valencianistes van construir, ni de l’autodenominat, amb suprema pedanteria, local management, col·laboradors necessaris d’una desfeta esporƟva, econòmica i moral sense precedents, usant la cultura de club al servici del seu amo i a canvi d’un bon jornal.
Però el València també ha sigut abandonat pels sectors socials que haurien d’haver defensat el paper central del club en la societat valenciana, les nostres suposades elits, ja absents en el moment clau de la venda i desaparegudes des d’aleshores, com tantes vegades hem vist en la historia del nostre poble.
També, a la vista de com han anat les coses, ha sigut deixat a soles per una classe políƟca que, per acció o per omissió, ha decidit recolzar qui, menƟda rere menƟda, està arrossegant el club cap a l’abisme.
Però hui ens trobem amb un nou element: l’aparença de que hi ha alguns membres de la funció pública —la funció dels quals és complir i fer complir la norma en defensa del bé públic— que estan posant obstacles a l’acció de la jusơcia i a la necessària rendició de comptes, no sabem si per iniciaƟva pròpia o per indicacions d’altres, amb l’objecƟu evident que els fets consumats soterren les irregularitats denunciades. En relació amb açò, tornem a manifestar la nostra voluntat d’arribar fins on siga necessari per exigir les responsabilitats corresponents en este senƟt, passe el temps que passe.
Davant de tot açò pensem que ha arribat el moment en què, tant els valencianistes com el conjunt de la societat valenciana, hem de fer-nos la pregunta que ja es feien els anƟcs romans: cui prodest? A qui beneficia tot açò que, evidentment, no beneficia el València? Qui guanyarà amb un canvi d’estadi que està exigint opacitat, esforços desproporcionats i una aplicació desigual de les normes? Qui acabarà aprofitant una oportunitat urbanísƟca al solar de Mestalla mentre el València CF queda hipotecat durant dècades, condemnat, en el millor dels casos, a la irrellevància i, en el pitjor, a l’abisme? I tot, sense que importe que el club i la ciutat perguen un patrimoni únic al futbol europeu, un camp centenari, a canvi d’un recinte sense idenƟtat, lluny dels plantejaments inicials, absolutament fóra de les possibilitats del club i sustentat en ficcions econòmiques que recorden massa els arguments uƟlitzats durant l’infame procés de venda.
Des d’ÚlƟmes Vesprades a Mestalla apel·lem a tots els agents socials valencians a assumir la gravetat d’esta situació i a exigir que es pose fi a una deriva que ja ha passat d’amenaçar el futur del València CF per a posar en entredit la credibilitat de les nostres insƟtucions.
