La final de la II Copa Diputació arribarà fins a la tercera partida després d’imposar-se Soro III, Félix i Hèctor II a León, Sarasol II i Santi en el segon duel de la sèrie, Pocs esperaven que l’equip de Massamagrell es refera després del dur correctiu de la primera partida. Però no només va fer això. L’equip de Soro III ha deixat al de León en un mar de dubtes.
Redacción | NOSTRESPORT.COM
La final de la II Copa Diputació arribarà fins a la tercera partida després d’imposar-se Soro III, Félix i Hèctor II a León, Sarasol II i Santi en el segon duel de la sèrie, Pocs esperaven que l’equip de Massamagrell es refera després del dur correctiu de la primera partida. Però no només va fer això. L’equip de Soro III ha deixat al de León en un mar de dubtes.
Perquè el divendres a la nit es va poder veure la millor versió dels tres de l’Horta Nord, que van arribar al trinquet amb el paper de víctimes i van eixir amb el de botxins. Quico va estar sensacional de principi a fi. Félix va arreglar de seguida una arrencada dubitativa. I Hèctor II va ser molt superior al seu rival i va tirar del carro, per a sorpresa de tots.
Ara queda la mort sobtada de l’última partida. La final ha guanyat en interès i en morbo. Pot ser una nit històrica ara que ja s’han oblidat arguments com que el trinquet blau beneficia a este o l’altre, o que la llum molesta més a un equip que al rival.
Partida calcada. La partida va arrancar de la mateixa forma que la de la setmana passada. Soro III, Félix i Hèctor II, però sobretot els dos últims, no trobaven la forma de fer el quinze i fallaven pilotes claríssimes. En canvi, León, Sarasol II i Santi anaven a la seua: Jugar intel·ligent, tenir paciència, deixar que l’error el cometa el rival. De fet, el marcador i el temps que va costar arribar a ell era pràcticament el mateix: 30-15 roig en poc més de 10 minuts.
Però llavors va emergir Quico, que aquesta setmana ha estat entrenant al Genovés amb els seus companys i amb el seu preparador, Pepe Martí. El de Massamagrell va aconseguir el primer joc des del dau i va repetir des de la resta, en el parcial en el qual Félix va fer el primer quinze (30-25). El de Dénia no pararia fins al final.
La partida avançava i es desenvolupava de la mateixa forma que la de la setmana anterior, però amb els papers canviats. Qui no es precipitava era Félix, i si que ho feia Sarasol II. León no aconseguia dirigir bé la vaqueta, i si que ho feia Soro III. I Hèctor II es va fartar a fer quinzes, mentre Santi va cometre més errors que encerts.
Així es va igualar a 30, amb León en possessió del dau. El joc següent va ser renyit. Semblava que eixos quatre quinces valien mitja final. I Quico es va créixer per a aconseguir posar-se per davant amb un carxot des del 9 i mig que es va clavar en la llotja com un obús. Va apretar els punys, va cridar i va passar al dau per a aconseguir un parcial més d’avantatge. La victòria no se li podia escapar.
Barriola, en la graderia. Una de les atraccions de la final va ser la presència del rest de Leitza Abel Barriola, primera figura de la pilota a mà basca, que s’està recuperant d’una greu lesió de genoll a València. El Museu de la Pilota voler convidar-lo a la final i ell, encantat, va fer fins i tot la treta d’honor. Després de finalitzar la partida va expressar la seua admiració per la velocitat del joc i per la condició física dels jugadors, especialment, la de Soro III.
No cabia una agulla en la llotja d’autoritats. El president de la Diputació, Alfonso Rus, va estar acompanyat pel diputat d’Esports i Alcalde de Massamagrell, Miguel Bailach, i pel seu cap de Gabinet i alcalde del Genovés, Emili Llopis. Amb ells, l’alcalde de Finestrat, Honorato Algado, el president de la CIJB, José Luís López, i el diputat Enric Morera, que va triar la llotgeta de baix per a presenciar la final.
Tots ells, i la resta d’afeccionats, van gaudir d’una gran partida i es van citar per a la setmana que ve, perquè la Copa no està tan clara com es pensava. El títol de campió es decanta encara entre el roig i el blau.
Fuente: Pilotavalenciana.com
