A vore, algú sap que en vegeu ací. És immersió per Cabo de Palos a una profunditat d’uns 25 metres…
Jo en pensava que era un banc de tonyines!! Però no, per Múrcia en castellà li diuen lecha o pez limón, encara que també es diu en castellà seriola. En valencià en diguem cèrvia (o círvia), cerviola, tot i que jo tota la vida havia sentit (en pensava que seria una altra espècie!) verderol. Però no, el verderol és l’espècie juvenil de la cèrvia.
La veritat que pot enganyar amb les tonyines, tots dos són peixos blaus. La cèrvia presenta un cos fusiforme. Una talla més xicoteta que les tonyines, habitualment entre 30 i 50 cm, tot i que pot aplegar als 190 cm, i està cobert d’escates molt petites i cicloides, d’estes que pareixen que no en tinga que siga una pell així lliseta.
La coloració varia amb l’edat; els exemplars molt joves llueixen cinc o sis bandes verticals fosques que no envaeixen les membranes interradials de la segona aleta dorsal i de l’anal; el color general del fons sempre daurat. Els adults tenen el dors de color oliva, els flancs argentats i el ventre blanquinós. Quan l’animal està excitat, presenta una barra nucal fosca que va des de l’ull fins a l’origen de la dorsal i una línia daurada, groguenca, poc aparent que corre, longitudinalment, de cap a cua i que li atorga el seu nom en castellà de pez limón.
S’alimenta de petits peixos, crustacis i cefalòpodes. Es distribueix per tota la Mediterrània (excepte a l’Adriàtic i a la mar Negra). A l’Atlàntic Oriental des del sud de les Illes Britàniques (on és rara) fins al Marroc. Probablement, es tracta d’una espècie cosmopolita circumglobal present des de Nova Escòcia al Brasil, Golf d’Aràbia, Austràlia, el Japó i les Illes Hawaii. (Viquipèdia).
Desova a les aigües costaneres de maig a juny.
