Hui ens endinsem en el món del submarinisme per a vore les particularitats i usos d’algunes de les paraules que hem de conéixer per a gaudir d’este magnífic esport.
El submarinisme vindria definit al vocabulari nàutic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua(1) com el «conjunt de tècniques d’immersió i ‘exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives«, o concretament al món de l’esport per la seua segona accepció “pràctica de la immersió submarina amb finalitat científiques, militars o esportives”.
La relació de l’home amb el món submarí es remunta a l’origen dels temps, l’evidencia més antiga es remunta a una cultura de l’edat de pedra situada per la zona d’Escandinàvia, 5400 aC, on pescaven en apnea, però potser una de les experiències més sorprenents que trobem al món clàssic és la dels «urinatores» (2) romans.
Així els «urinatores» (urinator significa en llatí bus o bussejador) van ser la primera unitat amfíbia militar de caràcter permanent que es té notícia, eren l’equivalent hui en dia a un cos de submarinisme militar, amb missions sorprenentment semblants, enfonsar vaixells, sabotatge, infiltrar-se en ciutats i ports, comunicacions, o fer escaramusses als ports i vaixells enemics. El seu ús va estar molt estés en el món clàssic i els ports empraven xarxes amb cascavells a les bocanes, així com guardes i sentinelles per defensar-se dels urinatores.
Per tant estem davant una activitat antiquíssima que ha anat evolucionant en les seues disciplines, modalitats i equips, però que de qualsevol forma sempre comença per submergir-se dins de l’aigua, per «bussejar».
La paraula «bussejar» és un verb intransitiu que significaria “nadar mantenit-se davalla de l’aigua” (3), d’açí vindria el busseig, com «l’acció de bussejar» i «bussejador-a«, que podria ser un adjectiu per qualificar al «que busseja», o un substantiu per anomenar a «la persona que busseja».
Podríem usar com a sinònims de bussejador les paraules «submarinista» o «bus«.
Un exemple d’ús seria «el diumenge me’n vaig anar a Tabarca a bussejar»
Etimològicament prove de la paraula castellana «buzo», d’on ha passat al valencià per «bus» i «bussejador».
(1) Acadèmia Valenciana de la llengua (2007). Vocabulari nàutic. València. Edita Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
(2) Revista de Historia. 07/09/2016; Link: https://revistadehistoria.es/urinatores-buceadores-de-combate-del-imperio-romano/
(3) (2) Acadèmia Valenciana de la Llengua (2016). Diccionari Normatiu Valencià . València. Edita Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Pots escoltar la secció al programa de ràdio «Nostresport» a partir del minut 52:00
