Hi ha moments baix l’aigua que et recorden per què ens apassiona tant el mar. Trobar-te amb una milana comuna (Myliobatis aquila) durant una immersió és, sens dubte, un d’ells.
Amb el seu cos en forma de rombe i les grans aletes pectorals, les milanes es mouen d’una manera molt particular. Més que nadar, sembla que volen. Avancen amb un moviment ondulant de les aletes que recorda el vol d’una au i que les converteix en una de les espècies més espectaculars que podem trobar en una immersió mediterrània.
La milana comuna és una espècie de la família dels miliobàtids i està present al llarg de tota la Mediterrània, així com en diferents zones de l’Atlàntic oriental. Pot aparéixer tant en aigües relativament somes com en zones més profundes i freqüenta badies, llacunes, estuaris i fons marins. També és habitual trobar-la en grups, especialment en determinats moments de l’any.
Una caçadora del fons marí
Encara que la seua aparença puga fer pensar en un animal delicat, la milana és una eficient depredadora dels fons marins. La seua alimentació està formada principalment per organismes que viuen sobre o dins del sediment, especialment mol·luscos i crustacis, encara que també pot consumir altres animals marins.
El seu cos està perfectament adaptat per a esta manera de buscar aliment. El musell curt i arrodonit i la part inferior del cos li permeten explorar el fons mentre es desplaça molt a prop de l’arena.
I ací apareix una de les seues característiques més curioses: com altres taurons i rajades, disposa de les anomenades ampolles de Lorenzini, uns òrgans sensorials capaços de detectar camps elèctrics molt dèbils produïts pels organismes. Este sistema d’electrorecepció li permet localitzar preses fins i tot quan estan amagades en el sediment.
És a dir, mentre nosaltres depenem sobretot de la vista per trobar vida baix l’aigua, una milana pot detectar senyals que per a nosaltres són completament invisibles.
Una espècie tranquil·la davant dels bussejadors
La seua aparença pot impressionar, especialment quan un exemplar gran passa a pocs metres del bussejador, però la milana comuna no representa una amenaça per a les persones. És considerada una espècie inofensiva per als humans.
Com passa amb bona part de la fauna marina, el millor comportament durant una trobada és mantindre la distància, evitar perseguir-la i deixar que siga l’animal qui decidisca la trajectòria. Una trobada breu i respectuosa pot convertir-se en un dels grans records d’una immersió.
Una reproducció lenta que la fa especialment vulnerable
La biologia reproductiva de la milana ajuda a entendre també la seua vulnerabilitat. És una espècie ovovivípara: els embrions es desenvolupen dins de l’úter de la femella i, després d’un període de gestació de diversos mesos, naixen les cries ja desenvolupades. Les dades disponibles situen habitualment la gestació al voltant dels sis a huit mesos i indiquen camades reduïdes, d’entre tres i set cries.
Els estudis realitzats al Mediterrani també han detectat concentracions estacionals d’exemplars. A la costa del Llenguadoc, per exemple, les observacions van ser especialment freqüents entre agost i octubre i es va situar el període reproductiu probablement entre agost i setembre. En altres zones mediterrànies s’han documentat també agregacions durant l’estiu, que podrien estar relacionades amb l’alimentació, la reproducció o simplement amb els seus desplaçaments.
Una espècie que necessita protecció
La trobada amb una milana és encara més especial quan recordem la situació de l’espècie. Myliobatis aquila està classificada actualment com a En Perill Crític (CR) en la Llista Roja de la UICN. A més, les dades disponibles indiquen una vulnerabilitat elevada davant la pressió pesquera i una capacitat de recuperació de les poblacions molt baixa.
Per això, cada observació responsable d’una milana també és una oportunitat per conéixer i valorar millor la fauna que tenim davant de les nostres costes.
Les immersions ens permeten descobrir una Mediterrània que moltes vegades passa desapercebuda des de la superfície. Una tortuga, un cavallet de mar, un pop o, com en este cas, una milana que apareix planejant sobre l’arena poden convertir una immersió normal en un record que queda per sempre.
I potser és això el que fa tan especial el busseig: baixar uns metres i descobrir que davall de la superfície hi ha tot un món que continua movent-se al nostre voltant.
Quan una milana apareix davant de la màscara, l’únic que queda és parar, observar i gaudir del moment.
