Emprenem un nou projecte i repte des de Nostresport: pujar als deu cims més elevats de la Comunitat Valenciana sense repetir cap cim d’una mateixa unitat muntanyosa. Este matís canvia prou els cims seleccionats, però fa que la proposta siga molt més representativa i interessant des del punt de vista muntanyenc, perquè permet descobrir la diversitat de les muntanyes valencianes.
El projecte s’inicia arran d’una publicació d’Instagram de l’usuari @juantxu_25 (https://www.instagram.com/p/Db6J6TniNXS/?obrf=MWN1amszazJuOWYwYw%3D%3D), a qui no coneixem, i que presentava una selecció de muntanyes valencianes. Ens cridaven l’atenció tant la selecció que proposava com l’atractiu muntanyenc que tenim tan a prop de casa nostra.
I és que la Comunitat Valenciana compta amb una gran diversitat de paisatges de muntanya, amb serres, massissos i cims que ofereixen nombroses possibilitats per a la pràctica del senderisme. Des de les grans elevacions de l’interior de Castelló i València fins a les muntanyes més emblemàtiques d’Alacant, el territori amaga alguns dels itineraris més atractius per als amants de la natura i de l’activitat física a l’aire lliure.
De fet, tot i la fama de les nostres platges, entre el 70 % i el 75 % del territori de la Comunitat Valenciana és muntanyós o presenta un relleu accidentat, fruit de la confluència entre el Sistema Ibèric i les Serralades Bètiques. El 56 % de la superfície total és terreny forestal, mentre que la plana litoral estricta —per davall dels 100 metres d’altitud— ocupa tot just el 16,6 %. Este caràcter escarpat destaca especialment al nord, on la província de Castelló presenta un 85 % de relleu muntanyós.[i][ii][iii]
A esta orografia s’hi suma una forma molt allargada i estreta —amb més de 500 quilòmetres de litoral, però només uns 100 o 120 quilòmetres d’amplària màxima—, que situa entre el 75 % i el 85 % de la superfície valenciana a menys de 50 quilòmetres de la costa. Gairebé la totalitat de Castelló i Alacant queda dins d’esta franja, i només en queden fora les comarques més interiors i occidentals, com el Racó d’Ademús, els Serrans, la Plana d’Utiel-Requena, part de la Vall de Cofrents-Aiora i l’extrem de l’Alt Vinalopó.[iv]
Dit tot això, si atenem únicament l’altitud, els deu cims més alts serien els següents:[v]
- Alt de les Barracas (Cerro Calderón): 1.839 m (Racó d’Ademús, València)
- Penyagolosa: 1.813 m (Castelló)
- Pic Gavilán: 1.747 m (Racó d’Ademús, València)
- Cabezo de las Cruces: 1.710 m (Alt Millars, Castelló)
- Tossal dels Mollats: 1.656 m (Alt Maestrat, Castelló)
- Alt de l’Asevar: 1.649 m (Castelló)
- Puntal de Magaña: 1.615 m (Alt Palància, Castelló)
- Penya Salada: 1.586 m (Alt Palància, Castelló)
- Golosilla: 1.585 m (Alt Millars, Castelló)
- Aitana: 1.558 m (Marina Baixa, Alacant) [1]
Però, si volem incloure una representació més real de les serres que tenim i evitar pujar dos cims situats un al costat de l’altre dins d’una mateixa unitat muntanyosa, trobem la proposta de @juantxu_25. Així, la nostra selecció es basa en deu cims sense repetir unitat muntanyosa. El repte que ens proposem és el següent:[vi]
- Alt de les Barraques (Cerro Calderón) – 1.839 m – València
- Penyagolosa – 1.813 m – Castelló
- Cabezo de las Cruces – 1.710 m – Castelló
- Tossal dels Mollats – 1.656 m – Castelló
- Alt de l’Asevar – 1.649 m – Castelló
- Aitana – 1.558 m – Alacant
- Puig Campana – 1.408 m – Alacant
- Montcabrer – 1.390 m – Alacant
- Pla de la Casa – 1.385 m – Alacant
- Alt del Menejador – 1.356 m – Alacant
Criteri de selecció: deu cims situats en diferents unitats muntanyoses, sense repetir serra o massís.
Es tracta d’una selecció que combina altitud, interés paisatgístic i atractiu senderista. La iniciativa planteja un repte: ascendir a deu muntanyes representatives sense repetir cap cim d’una mateixa unitat muntanyosa.
D’esta manera, cada ascensió ens permetrà endinsar-nos en un entorn diferent, conéixer les particularitats geogràfiques i naturals de cada serra i descobrir la riquesa del patrimoni muntanyenc valencià.
Pujarem als deu cims, ordenats de menor a major altitud, i elaborarem un reportatge de cada ascensió. Cada entrega inclourà la presentació del cim, la seua altitud, la ubicació, les característiques de l’entorn i una proposta de ruta senderista amb informació pràctica sobre la distància, el desnivell, la duració estimada i la dificultat.
Deu cims, deu unitats muntanyoses i deu oportunitats per a descobrir la Comunitat Valenciana des de les altures.
Etapa 1: Alt del Menejador: una ascensió entre carrasques i patrimoni natural
Comencem la primera ascensió en un dels clàssics més coneguts i visitats de les muntanyes valencianes: l’Alt del Menejador (1.356 m), al bell mig de la Font Roja. Per a un alcoià com jo, el santuari de la Font Roja i tot el parc natural representen un dels entorns més estimats, amb un carinyo especial per a tota la comarca. A més, es tracta d’un dels espais amb més valor ecològic i més arrelament a l’entorn humà, gràcies als seus mítics boscos de carrasques, roures i pins, així com als antics pous de neu i les masies.
La ruta: Mas de Tetuan, Coll dels Porcs i Menejador des d’Ibi
Nosaltres començarem la ruta des d’Ibi. Es tracta d’una proposta circular, amb inici i final al municipi, que permet descobrir diferents racons de la serra abans d’arribar al cim del Menejador.
- Distància total: 12,7 km
- Desnivell positiu: 623 m
- Dificultat: Fàcil
Es tracta d’un recorregut senzill, sense exposició, ideal per a fer en família o per a gaudir d’una jornada de senderisme el cap de setmana.
Un recorregut entre masies i antics pous de neu
La ruta comença a Ibi, des d’on el sender s’endinsa en direcció nord per una senda que va guanyant altura progressivament fins a arribar al Mas de Foiadoretes. A partir d’este punt, el recorregut continua per una pista de terra fins al Mas de Tetuan, una de les construccions rurals més representatives d’este entorn muntanyós. El recorregut permet descobrir alguns dels antics masos que formen part del patrimoni rural de la serra del Menejador, com el Mas de Foiadoretes, el Mas de Tetuan i el Mas del Canyo.
El patrimoni rural, els antics masos de la Font Roja
Estes construccions són testimoni de la manera de viure i treballar a la muntanya, on durant segles l’activitat agrícola i ramadera va tindre un paper fonamental en l’organització del territori. Les masies funcionaven com a centres d’explotació agrària i ramadera, i contribuïen a configurar un paisatge caracteritzat per bancals, camins tradicionals i construccions vinculades a l’aprofitament dels recursos naturals. El seu valor actual és també patrimonial, ja que permeten entendre la relació històrica entre les poblacions d’Ibi i Alcoi i el seu entorn muntanyós.
El camí prossegueix per la dreta en direcció a la Cava Coloma i arriba fins a una bassa destinada a la prevenció d’incendis forestals. Des d’ací, el sender inicia el descens cap al sud i ofereix un dels trams més interessants des del punt de vista patrimonial: el pas per tres antics pous de neu, el Pou de Neu de Sirvent, el Pou de Neu del Simarro i el Pou de Neu del Canyo.
Estes construccions, conegudes també com a caves de neu, s’utilitzaven antigament per a emmagatzemar i conservar la neu durant els mesos més freds. Posteriorment, la neu es transformava en gel i es comercialitzava per a diferents activitats i necessitats quotidianes.
Les caves de neu
Un dels elements patrimonials més singulars de la ruta són les antigues caves o pous de neu, construccions que s’utilitzaven per a emmagatzemar la neu durant l’hivern i transformar-la en gel per a comercialitzar-la posteriorment. La Cava Coloma, el Pou de Neu del Simarro i el Pou de Neu del Canyo són alguns dels exemples que es poden trobar en este entorn. Estes estructures solien tindre una planta circular i una gran profunditat, amb murs de pedra i cobertes que ajudaven a mantindre les baixes temperatures i a conservar el gel durant més temps. La neu es compactava en capes separades per materials vegetals aïllants i, quan arribava el moment, el gel es transportava cap a les poblacions per a diferents usos domèstics, alimentaris i sanitaris. Este patrimoni recorda la importància que va tindre l’activitat dels nevaters en les economies tradicionals de les muntanyes alacantines. Personalment a mi sempre m’han contat que estos pous de neus és troben a l’origen de la tradició gelatera de Xixona i Alacant.
Superades la Cava Coloma i l’alt de Pilatos, arribem al Coll dels Porcs i afrontem el tram que porta fins al Menejador, un dels punts més destacats de l’excursió. La massa forestal d’esta zona està formada principalment per carrasques, i al fons es poden veure zones de roures i pins.
El valor ecològic
L’entorn del Menejador destaca per la seua riquesa ecològica i per la diversitat d’espècies que conviuen en este espai natural protegit. El bosc de carrasques és una de les formacions vegetals més representatives del parc, acompanyat per espècies com el roure valencià, els aurons, els freixes i els teixos, especialment en les zones més ombrívoles i humides. Esta varietat vegetal afavorix la presència d’una fauna també diversa, amb mamífers com el porc senglar, el gat salvatge, el teixó i la fagina. A més, els penya-segats i les parets rocoses de la serra constituïxen un hàbitat important per a les aus rapinyaires, entre les quals destaca l’àguila de panxa blanca o àguila cuabarrada, una de les espècies emblemàtiques de la Font Roja. La combinació de boscos, zones rocoses i diferents condicions d’humitat i orientació convertix este parc en un dels enclavaments de més interés natural de les muntanyes alacantines.
Així encarem el tram final, amb la caseta de vigilància forestal ja a la vista. Malauradament, en este últim tram trobem un paisatge ennegrit a causa de l’incendi patit este estiu de 2026. Una circumstància que ens deixa un fort contrast entre el negre de les carrasques i el sotabosc cremats i el blanc de les pedres.
El tram més elevat del Menejador presenta afloraments de roca calcària de tonalitats blanquinoses i gris clar, que contrasten amb els boscos de carrasques que cobrixen bona part dels vessants. Estes roques, formades fa milions d’anys en antics ambients marins, són testimoni de la història geològica de la serra i, en alguns punts, conserven restes fòssils d’organismes marins com els nummulits, encara que nosaltres no en vam veure cap.[vii]
En arribar a l’alt ens trobem amb una caseta de vigilància forestal i una terrassa-mirador que ens regala unes vistes meravelloses de la serra de la Font Roja, el santuari i la vall de Polop, així com d’Alcoi, Ibi, Castalla i pràcticament tota la comarca. També permet distingir la serra de Mariola, la Serrella i, en dies de bona visibilitat, altres relleus de l’interior alacantí, com l’Aitana. Jo em vaig endur els meus prismàtics per a gaudir encara més d’este moment.
És una vista que permet apreciar el contrast entre les zones boscoses de la Font Roja, les valls habitades i les grans elevacions que dibuixen l’horitzó. Un mirador natural des del qual entendre la diversitat paisatgística de l’interior de les comarques alacantines.
Al costat de la caseta trobem dos bancs que aprofitem per a dinar, aclaparats per les vistes i, en el meu cas, també per les arrels i el sentiment de pertinença a esta terra.
Atenció!: ací no ens trobem realment al cim. De fet, el vèrtex geodèsic es troba un poquet més cap a la dreta.
Després de passar pel cim, emprenem la tornada. Descendim pels primers metres pel mateix camí que hem utilitzat durant l’ascensió, però de seguida l’abandonem per a seguir el camí dels Geladors en direcció a Ibi.
La ruta continua en direcció al Pouet del Nouer, el Pou del Nouer, la Cava de Simarro i el Pou del Canyo, un tram que permet continuar descobrint les antigues construccions vinculades a l’emmagatzematge de la neu i al comerç tradicional del gel. Des d’ací, el recorregut enllaça amb el Mas del Canyo i inicia el tram de tornada cap a Ibi pel camí dels Geladors, un itinerari que recorda l’activitat dels antics nevaters, que arreplegaven la neu de les muntanyes, la compactaven en els pous i la transportaven fins als nuclis habitats. D’esta manera, el sender tanca el recorregut circular i combina l’ascensió al cim amb un passeig per alguns dels elements més representatius del patrimoni històric i rural de la serra.
La combinació de patrimoni, vegetació mediterrània i paisatges de muntanya convertix la Font Roja en un dels espais naturals més interessants de l’interior d’Alacant.
Fitxa de la ruta
- Cim: Alt del Menejador.
- Altitud del cim: 1.356 metres.
- Ubicació: Parc Natural del Carrascar de la Font Roja (Alacant).
- Punt d’eixida i arribada: Ibi.
- Distància: 12,7 quilòmetres.
- Desnivell positiu: 623 metres.
- Tipus: circular.
- Dificultat: moderada.
Bibliografia:
- [i]Institut Cartogràfic Valencià. (2024). Cartografia oficial de la Comunitat Valenciana a escala 1:50.000 [Conjunt de dades]. Portal de Dades Obertes de la Generalitat Valenciana. Recuperat el 12 de novembre de 2026, de Dades Obertes GVA – Cartografia ICV
- Universitat Politècnica de València. (s. d.). El medi físic i el litoral de la Comunitat Valenciana [Document acadèmic]. Repositori institucional UPV. Recuperat el 12 de novembre de 2026, de UPV – Estudi del litoral valencià
- [ii] Generalitat Valenciana. (s. d.). Muntanyes i vies pecuàries. Medi Natural. Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori. Recuperat el 12 de novembre de 2026, de Generalitat Valenciana – Medi Natural
- Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico. (s. d.). Cuarto Inventario Forestal Nacional (IFN4): Comunitat Valenciana. Gobierno de España. Recuperat el 12 de novembre de 2026, de MITECO – Inventari Forestal Comunitat Valenciana
- [iii] Universitat Politècnica de València. (s. d.). El medi físic i el litoral de la Comunitat Valenciana [Document acadèmic]. Repositori institucional UPV. Recuperat el 12 de novembre de 2026, de UPV – Estudi del litoral valencià
- [iv] Institut Cartogràfic Valencià. (2024). Cartografia oficial de la Comunitat Valenciana a escala 1:50.000 [Conjunt de dades]. Portal de Dades Obertes de la Generalitat Valenciana. Recuperat el 12 de novembre de 2026, de Dades Obertes GVA – Cartografia ICV
- [v] Institut Cartogràfic Valencià. (s. f.). Cartografia oficial de la Comunitat Valenciana a escala 1:25.000. Generalitat Valenciana. https://datos.gob.es/es/catalogo/a10002983-cartografia-oficial-de-la-comunitat-valenciana-a-escala-1-25-000-del-institut-cartografic-valencia
- [vi] Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana (FEMECV). (s. f.). Cims: Revista de la FEMECV. https://www.femecv.com/sites/default/files/publicaciones/cims_revista_femecv_003_baja.pdf
- [vii] Universitat d’Alacant. (s. f.). El paisatge de la Font Roja. Revista Isurus, 4. https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/118235/1/Isurus_04_01.pdf
