El conjunt especialitzat Capella de Ministrers i el seu director i fundador, Carles Magraner, interpretaran este dimecres, 14 de maig, a les 19.30 hores a la Sala Iturbi, tres obres mestres del gran barroc europeu, signades per tres autors emblemàtics d’esta fascinant etapa musical: Johann Sebastian Bach, Georg Friedrich Händel i Jean-Philippe Rameau.
El director del Palau de la Música, Vicente Llimerá, ha assenyalat que «en la present temporada estem gaudint de la visita de prestigioses formacions internacionals especialitzades de gran nivell, amb repertoris barrocs d’enorme qualitat, i, Capella de Ministrers, que és un dels grans referents en la interpretació històrica amb instruments d’època, no podia faltar en la nostra programació d’abonament amb tres partitures de referència». A més, ha afegit que «serà un programa amb l’al·licient de poder escoltar-los amb l’acústica tan brillant i especial de la remodelada Sala Iturbi, ja que fa huit anys que no actuaven en el seu escenari».
El programa, titulat Europa Barroca, s’obrirà amb una selecció, a manera de suite francesa, de música instrumental procedent de l’òpera-ballet Els Indes galants de Rameau, estrenada el 1735 amb un llenguatge harmònic i orquestral modern, molt criticat en la seua època però posteriorment aclamat i amb llarga vida escènica.
Des d’Alemanya, arribarà la cèlebre Suite núm. 3 en Re major, BWV 1068 de Johann Sebastian Bach, amb motiu del 275 aniversari de la seua mort. Es tracta d’una de les ouverture-suites més populars del repertori barroc, especialment per la seua coneguda Air, d’una bellesa sublim. Sobre esta obra, Carles Magraner ha declarat que «amb este esdeveniment musical també volem reivindicar la música i el llegat de Bach, un dels més grans compositors de la història i un excel·lent músic». I ha afegit que «estem treballant amb molta il·lusió en este extraordinari concert que ens connecta amb Europa, i crec que serà una experiència única per al públic».
El concert conclourà amb una altra ouverture-suite, la Música per als reals focs d’artifici, composta per Georg Friedrich Händel el 1749 per encàrrec del rei Jorge II d’Anglaterra. L’obra va ser concebuda per a acompanyar un gran espectacle pirotècnic a Londres amb motiu de la signatura del segon Tractat d’Aquisgrà, que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca. Amb un caràcter marcadament festiu i militar, esta partitura destaca per la seua força orquestral, la riquesa tímbrica i una escriptura brillant que l’ha convertida en una de les composicions més interpretades del repertori barroc anglés.
