L’Institut Valencià de Cultura presenta en La Filmoteca un cicle de documentals de la Itàlia feixista sobre la Guerra Civil. El cicle està emmarcat dins del projecte ‘Imatges per a la memòria. Iconografia feixista i Guerra Civil Espanyola (2016-2019)’, comissariat per Daniela Aronica i organitzat pel CSCI/IM i l’Istituto Luce Cinecittà, amb la col·laboració del Bundesarchiv Filmarchiv i Filmoteca Espanyola.
El cicle s’inicia el dimecres 6 de novembre a les 20.00 hores amb la projecció del documental ‘I legionari italiani in Catalogna’ (1939), realitzat per la secció cinematogràfica del Corpo Truppe Volontarie. És l’únic documental que cobreix la campanya al nord de Barcelona, l’última protagonitzada pel CTV.
El documental presenta imatges de sòlida factura i amb un plantejament original, potser perquè fins i tot els dues cambres civils que integraven la secció van treballar braç a braç amb els militars. La cambra va estar situada en la línia de foc, per això brinda un catàleg més ampli que mai de la maquinària emprada en el conflicte. Es tracta d’un dels films més reeixits dels produïts des de la Itàlia feixista sobre la Guerra Civil Espanyola.
Després de la projecció del documental es farà una taula redona i un col·loqui amb Daniela Aronica, directora del CSCI i comissària del cicle; Juan Miguel Company, catedràtic de la Universitat de València, i Agustín Rubio, professor de la Universitat Jaume I de Castelló i director de la revista ‘Archivos de la Filmoteca’. L’entrada és gratuïta. També es presenta el llibre ‘La guerra civil española en la propaganda fascista’.
L’objectiu del cicle, que coincideix amb el 80 aniversari de la fi de la Guerra Civil, és impulsar una reflexió col·lectiva sobre un esdeveniment traumàtic de l’encara recent passat d’Espanya, en què va jugar un paper decisiu l’ajuda material i ideològica de Hitler i Mussolini.
Per primera vegada s’exhibeixen els documentals produïts des de la Itàlia feixista que s’han pogut localitzar gràcies a un rastreig minuciós en els arxius europeus. Es tracta, en molts casos, d’inèdits absoluts. Alguns títols, doncs, no van arribar ni a estrenar-se quan era el moment, a causa de la precipitació dels esdeveniments internacionals.
Són imatges sorprenents, que diuen molt de l’estreta, però alhora conflictiva, complicitat entre Franco i Mussolini: els interessos dels dos líders variaven, de fet, en funció de la situació interna i internacional que condicionava la seua línia política a cada moment, amb repercussions inevitables al cinema, que ells mateixos havien convertit en caixa de ressonància de les seues consignes propagandístiques.