La Universitat de València, des de la càtedra institucional Canvi climàtic, territori i riscos ambientals en el Mediterrani, va celebrar dimarts 28 d’octubre un seminari d’alt nivell en què van participar experts del món acadèmic, dels poders públics, dels actors econòmics i socials, de representants de serveis públics essencials i de membres de la societat civil. Va comptar, a més, amb la participació de la presidenta de l’associació de víctimes mortals de la dana, Rosa Álvarez, que va clausurar la jornada.
El seminari tenia dos objectius. En primer lloc, fer un balanç del primer any de gestió en la zona afectada per la catàstrofe i conéixer les diferents mirades, propostes i recomanacions de diversos responsables i representants socials i econòmics. En segon lloc, pretén ser una continuació de les recomanacions presentades en la Primera Conferència d’experts sobre canvi climàtic i territori en el Mediterrani ibèric, celebrada el 30 i 31 de gener a la Universitat de València. En ambdós casos, organitzat i coordinat pels professors Ana Camarasa i Joan Romero, com a directors de la càtedra institucional.
Del seminari s’extrauen importants recomanacions, fruit d’investigacions i informes recents que ja han avaluat la situació de les comarques afectades per la dana. De la mateixa manera que les jornades del passat 30 i 31 de gener, les sessions del seminari del 28 d’octubre han sigut gravades i seran allotjades en la web de la càtedra Canvi climàtic, territori i riscos ambientals en el Mediterrani i en el Canal Youtube de la UV. D’esta manera, queden a disposició de qualsevol persona que vulga veure concretament les reflexions i propostes suggerides per cada intervinent.
Una primera conclusió: hi va haver una àmplia coincidència entre els participants en la majoria de recomanacions. De fet, les diferents taules de diàleg van subratllar la necessitat de portar-les a terme. Per això, en lloc de resumir les conclusions de cada taula per separat, hem optat per agrupar-les, destacant especialment aquelles que van ser reiterades per nombrosos intervinents.
Algunes de les recomanacions més destacables:
1. El Mediterrani serà una de les àrees més afectades pel canvi climàtic. És una de les regions més vulnerables. No es tracta de riscos nous, però els efectes s’agreujaran; per tant, els riscos s’amplificaran. Hem d’assumir que esdeveniments de precipitació extraordinària es poden repetir amb magnituds de cabals fins ara desconegudes. Cal tindre-ho molt en compte a l’hora de planificar actuacions futures en el territori. El canvi climàtic ha de ser motiu d’un gran acord d’Estat entre les administracions.
2. Està canviant el patró del risc i els patrons espacials de la zona inundable.
3. El risc d’inundació en espais com el que va resultar afectat per la dana i altres similars no desapareixerà, però es pot mitigar amb les actuacions previstes, que combinen obres públiques amb solucions basades en la natura, habilitant zones de laminació.
4. En relació amb l’escala local i comarcal, la coincidència sobre l’agenda territorial i d’adaptació al canvi climàtic és àmplia i ja va quedar consensuada en la Primera Conferència d’experts del 30 i 31 de gener:
- Actualitzar i adequar el planejament territorial i urbanístic.
- Completar i millorar la cartografia de risc.
- Revisar la delimitació de zones inundables.
- Modificar la qualificació de sòl en situació de risc o perillositat.
- Revisar l’estat i disseny d’infraestructures de mobilitat i la ubicació d’infraestructures crítiques.
- Renaturalitzar algunes àrees.
- Impulsar plans locals d’adaptació als efectes del canvi climàtic.
- Educació i formació sobre el risc, amb processos de participació i cocreació.
5. El model del sistema de mobilitat actual en l’AMV és insostenible. La mobilitat experimenta una intersecció de crisis: a) els efectes de la mateixa dana, l’exacerbació de la mobilitat (250 milions de viatgers en l’Àrea Metropolitana de València) i la motorització en la corona metropolitana (90% dels desplaçaments en vehicle privat). La mobilitat ha d’estar lligada a l’ordenació del territori a escala metropolitana. I cal apostar per un model metropolità més policèntric. Reformant l’EMT amb perspectiva metropolitana, impulsant el Pla Territorial Metropolità i coordinant les estratègies de transport i mobilitat entre les administracions. Però, lamentablement, estem davant d’una immobilitat de les polítiques de mobilitat.
6. Hi ha una descoordinació notable entre les administracions i això es tradueix en la incapacitat de coordinar de manera eficaç els diferents nivells i organismes. Seria aconsellable crear una estructura administrativa de coordinació a escala metropolitana o almenys subcomarcal.
7. Incorporar la mirada metropolitana va ser una recomanació unànime expressada per tots els participants: experts, poders públics, representants empresarials, sindicats i societat civil.
8. En matèria de gestió d’emergències es requereix una revisió profunda. La cultura de la prevenció és essencial. Cal proporcionar certesa i claredat en els protocols, creant estructures dissenyades per al pitjor escenari possible. Proporcionar més claredat competencial, millor coordinació i més seguretat per a les administracions. Millor coneixement del funcionament i millor formació i informació per a la ciutadania en matèria d’alerta primerenca i emergència. Realitzar simulacres de manera habitual.
9. En casos de situacions extraordinàries, gran coincidència en eliminar burocràcia, crear finestreta única i eliminar obstacles i revisar el marc normatiu en matèria de contractació que dificulta als governs locals poder disposar de recursos concedits però impossibles de gastar per dificultats normatives i falta de personal. Sistemes d’alerta municipals autònoms.
10. En matèria de protecció social, ajudes públiques i cobertura d’assegurances: claredat, finestreta única i dispositius que permeten més agilitat i menys dificultats administratives per a evitar que moltes empreses no s’arrisquen a invertir per no conéixer l’assignació en temps de les assegurances. Revisar la necessitat que els treballadors en ERTO, un gran escut social que, junt amb la regularització de quasi 20.000 persones, ha evitat el tancament d’empreses i acomiadaments, puguen complementar els seus ingressos. Revisió urgent de la situació dels autònoms en situació de cessament d’activitat sobrevinguda. Millorar la claredat per als treballadors a l’hora de saber què fer quan es declaren diferents nivells d’alerta. Modificar la legislació en matèria de riscos laborals, incloent-hi els riscos ambientals. Incrementar les ajudes a grups vulnerables i a determinats sectors especialment afectats.
11. És essencial enfortir els serveis públics essencials. Els serveis socials, malgrat la seua precària situació, han sigut fonamentals, però s’han de reforçar. El sistema educatiu arrossega demores i falta d’assistència no justificables. En especial els huit centres de secundària arrasats per la dana que no han sigut atesos ni escoltats de manera adequada.
12. Comptar amb la intel·ligència col·lectiva existent en el territori i recuperar el teixit associatiu és una tasca essencial en el procés de reconstrucció, encara que és lent i no es pot improvisar. Cal atendre totes les associacions afectades, fomentar la participació ciutadana i garantir la resiliència comunitària davant dels reptes del canvi climàtic.
13. L’acompanyament psicològic a les comunitats, als familiars de les víctimes i als damnificats és fonamental. La recuperació emocional és la més lenta i dolorosa, i passa per iniciatives com la recuperació de fotos i objectes de gran valor sentimental i per ajudar i acompanyar entitats i associacions que ho han perdut tot.
