L’altre dia vaig estar caminant pels voltants de l’Estadi Ciutat de València, era un dia tranquil, feia sol i hi havien poques persones pel carrer. Havia d’anar a comprar unes quantes coses que em feien falta al centre comercial i quan vaig eixir no vaig poder evitar passar per la tenda del Llevant.
A la tenda granota hi havien unes quatre persones, un home tot carregat de samarretes, un xic, acompanyat de dos amics, amb la samarreta del Barça ficada, però comprant productes del Llevant – vull pensar que segurament empatitzen amb nosaltres pels colors i per tot el que representa – ; i per últim, jo. Si va entrar algú més, no em vaig fixar.
Ho vaig mirar tot: samarretes, bufandes, banderes, llibres, pins, xapes… No puc evitar pensar què passara enguany. Serà l’any? Tot apunta que sí.
Isc de la tenda direcció al pis on visc ací a València, i passe per davant d’un banc on hi ha gent gran parlant, encara no escolte sobre què. Poc a poc em vaig apropant i escolte a un d’ells va dir alguna cosa com: «Primero Zaragoza, luego ya veremos qué pasa».
Eixos homes parlaven del Llevant, comentant un pensament que està en el cap de tots els granotes gràcies a la filosofia que ha volgut imposar Calero en el vestuari. El mític partit a partit també ha arribat a part de l’afició, i amb tota la lògica del món. No pots pensar en l’últim partit si encara no has superat el pròxim que has de jugar.
Des del principi de temporada fins ara han passat moltes coses, i tot ha anat a millor. Ens han sorprès Espí, Xavi Grande, Cabello, Iván Romero… L’evolució de jugadors com Pampín, Elgezabal, Oriol Rey o Dela ha sigut impressionant, i me’n deixe a molts. La tornada de Vicente Iborra i Morales, l’eixida d’Andrés García, la vinguda en l’hivern d’Ignasi Miquel, Manu Sánchez i Álex Forés. Amb els més i els menys s’ha fet vestuari i al terreny de joc es nota moltíssim.
Tenim un equipàs, el nostre equipàs. Cal fer com als últims partits viscuts a casa – contra el Castelló i el Racing de Santander -, animar i estar amb els jugadors fins al final.
No pensar més enllà. Dissabte, Saragossa.
