L’equip Infantil Blau és un equip majoritàriament femení
Elles i ells saben de la importància de la igualtat dins del món del bàsquet, i ens parlen al voltant del respecte a les companyes i companys, l’entrenador, el rival i l’arbitre.
Si hi ha respecte, el joc serà millor i ho gaudiràs més”, així de contundent ho declara Eva, una de les jugadores de l’equip Infantil Blau del Club Martínez Valls Bàsquet. I és que per a aquest club ontinyentí hi ha una sèrie de valors al voltant dels quals han format el seu propi decàleg, però hi ha un que és imprescindible i que d’ell depenen tots els altres… és el respecte.
En qualsevol esport, i més quan aquest és en equip, el respecte a totes les persones implicades és indispensable. “En un equip és important dur-se bé, perquè crees una harmonia en el camp” explica Marta, de 14 anys, i que ja porta, com moltes de les seues companyes i companys, 7 anys al Martínez Valls Bàsquet. “Juguem per a passar-s’ho bé, i si no respectes als altres, no ho fas” conta Asier, i les seues companyes, Paula i Anna coincideixen que “sense respecte passaria a ser joc brut”.
En una competició hi ha quatre actors claus: el primer d’ells l’equip en si mateix, les companyes i companys. “N’hi ha prou de respecte entre nosaltres” defén Maria i el seu company Saül matissa que “som un equip, ens convé portar-nos bé entre nosaltres”. I encara això, com en tots els llocs, de vegades hi ha diferència d’opinions, però com explica Eva, “fem una xicoteta teràpia abans o després dels entrenaments i ho resolem”.
I en aquest equip, majoritàriament femení, la igualtat va de la mà del respecte. “Juguem molt bé tots entre tots, som tots iguals i el tracte és el mateix” creu Sara. Per la seua part, Asier i Saül, els dos únics xics de l’equip no tenen cap problema en compartir entrenaments, jugades i victòries amb les seues companyes.
El segon dels actors a tenir en compte és la figura de l’entrenador, element cohesionador de l’equip. “D’alguna manera ell és qui ens guia i ens ajuda a millorar”, explica Eva. La seua companya, Núria, creu que és important respectar les decisions que ell pren, de la mateixa manera que Anna, que pensa que només pel fet que Carles, l’entrenador, els dedique voluntàriament part del seu temps lliure es mereix que elles i ells el tracten amb consideració. Encara que també hi ha lloc per a la broma. “A vegades li punxe un poc per a riure un poc, però sempre sense fer mal, sense ser irrespectuosos”, admet Saül.
Però el respecte va en dues direccions, i per això l’equip rival és el tercer element clau. Perquè la rivalitat mai ha de traspassar els límits d’una competitivitat sana. I sembla que aquests valors s’han transmet de manera correcta per part del Club Martínez Valls Bàsquet, perquè cap dels jugadors d’aquest equip recorden haver viscut cap situació desagradable amb un equip rival.
Això si, admeten que en aquest cas, el tracte no sempre és el mateix cap a les jugadores que cap als jugadors. “Vam amb més cura, no s’apropen tant i ens confien que no vas a jugar igual de bé” explica Anna. Un sentiment que comparteixen altres companyes com Marta, Maria o Núria. “A voltes sí que he sentit que deien que com érem quasi totes xiques ens anaven a guanyar, i després els hem acabat guanyant nosaltres”. I així és, ja que l’Infantil Blau ha guanyat quasi tots els encontres aquesta temporada, només ha conegut la derrota en una ocasió i ha finalitzat la primera fase de la competició com a líder de grup.
I com no, quan parlem de respecte, mai podem oblidar una de les figures de vegades més incompresa, la de l’arbrite. Encara que admeten que de vegades s’han trobat amb alguns “molt estrictes”, assenyalen que la comunicació sempre que es faça amb respecte és la clau. “Al final és una persona que fa el seu treball” expliquen, i tots ells coincideixen que en la majoria de les ocasions, encara que no estiguen d’acord, no qüestionen les seues decisions.
En definitiva, un equip respectuós. Les jugadores i jugadors de l’Infantil, xiquetes i xiquets, que ja no ho són tant, que han anat creixent de la mà del Martínez Valls Bàsquet, en un camí en el qual encara queda molt per recórrer.
