El tennista castellonenc Roberto Bautista (Benlloc, 1988) ha disputat este cap de setmana el seu últim torneig professional i ha posat fi a una llarga carrera de més de dos dècades que el va portar a ser l’heroi de la conquesta per part d’Espanya de la Copa Davis de 2019, entre altres grans èxits.
La històrica Copa del Rei d’Huelva ha sigut l’escenari inesperat que ha triat per a penjar la raqueta. “Em feia il·lusió que fora a Espanya i este torneig emblemàtic era l’escenari perfecte”, va escriure en un missatge en les seues xarxes socials.
“Agraït als que heu estat amb mi durant este viatge i al tenis per tot el que m’ha donat”, va afegir.
Bautista, que va arribar a ser durant onze setmanes el número 9 del rànquing de l’ATP entre novembre de 2019 i gener de 2020, es retira després d’haver conquistat 12 títols del circuit professional i haver disputat altres onze finals, entre elles la de l’ATP Master 1000 de Xangai en 2016.
Va estrenar el seu palmarés en 2014 amb el seu únic torneig guanyat en herba, el Libema Open dels Països Baixos, i el va ampliar per última vegada deu anys després, en 2024, quan va conquistar, encara en la seua seu d’Anvers (Bèlgica), el BNP Paribas Fortis European Open en pista dura, una superfície en la qual va sumar nou títols. Els altres dos van ser en terra batuda.
Més enllà dels títols, Bautista va tocar el cel de l’ATP en 2019, quan va arribar per primera i única vegada a les semifinals d’un Grand Slam, el de Wimbledon. En eixa penúltima ronda l’esperava el futur campió Novak Djokovic, a qui havia derrotat dos vegades eixa mateixa temporada i a qui va aconseguir arrabassar un set (6-2, 4-6, 6-3 i 6-2), igual que va fer Roger Federer en la final de l’endemà.
Només cinc espanyols abans que ell havien estat en eixa eliminatòria. Aquell èxit va ser inesperat fins i tot per al mateix Bautista, que tenia previst celebrar eixos dies de juny amb els seus amics el seu comiat de fadrí a Eivissa i va haver de fer que foren ells els que acudiren a l’All England Lawn Tennis Club per a donar-li suport.
Però aquell 2019 encara li reservava un últim gran capítol, dur i gloriós. Sergi Bruguera, aleshores capità d’Espanya en la Davis, el va incloure en l’equip de la fase final que es va disputar a la Caixa Màgica de Madrid com a número 2, només per darrere de Rafa Nadal. Completaven la llista Pablo Carreño, Feliciano López i Marcel Granollers, especialista en dobles.
Bautista va sumar una victòria davant Croàcia i va perdre contra Rússia, però Espanya va passar a quarts de final, on l’esperava l’Argentina. Hores abans que començara l’eliminatòria, li comunicaren que son pare, Ximo Bautista, estava a punt de morir i el castellonenc va deixar la concentració per a estar amb ell un parell d’hores abans que faltara i assistir al seu enterrament.
Després d’eixa despedida va voler tornar a Madrid per a animar els seus companys, però en el camí de tornada li van avisar que tant Carreño com Granollers tenien problemes físics i que potser necessitaven comptar amb ell. Ja en la Caixa Màgica va veure com Espanya superava la Gran Bretanya per a arribar a la final contra el Canadà.
Bruguera va preguntar pel seu estat i es va decidir per ell per al primer partit. El castellonenc va derrotar Auger-Aliassime (6-7, 3-6), va sumar el primer punt i Nadal va rematar la faena. Espanya ja tenia la seua sisena ensaladera i un nou heroi.
“Jo he guanyat els huit partits però, vos ho dic amb la mà al cor, ací la persona que ha sigut vital ha sigut Roberto Bautista. Ha fet una cosa quasi inhumana. És un exemple per a la resta de la meua vida”, va dir el manacorí en Movistar en acabar.
La carrera de Bautista ha continuat fins a acumular 738 partits en l’ATP i 436 victòries. A l’abril va anunciar que esta seria la seua última temporada, però no va posar una data ni un torneig concret per al comiat.
“He viscut el meu somni durant molts anys. He donat tot el que tenia dins en cada entrenament i en cada partit. Ara sent que ha arribat el moment de començar a acomiadar-me, de gaudir cada torneig d’una manera diferent i de tancar esta etapa amb gratitud cap al meu estimat tenis”, va apuntar en aquell missatge de fa uns mesos.
“Vull viure fins a l’últim punt enguany. Sentir el suport de la gent, competir una vegada més en els tornejos que han sigut part de la meua vida i acomiadar-me en la pista, que és on sempre he sigut més feliç”, va afegir. El torneig més antic d’Espanya, la Copa del Rei d’Huelva, ha tingut eixe honor.
