Amb l’aturada gairebé obligada per la pandèmia de la COVID-19 les legions de fans del cinema de la Sèrie B, el Gore i el Trash, s’havien quedat sense el seu far de referència intel·lectual. Afortunadament, baix el lema de «La merda sempre retorna» el CIM s’ha proposat restaurar Sueca com a l’epicentre del cinema de baix pressupost.
El festival, invulnerable a la falta de pressupost, ha anat guanyant popularitat any rere any fins arribar a la seua novena edició i és, junt amb l’Horrorvision de Barcelona, el B Retina de Cornellà, el Bai de Fest de Roses i el Fangofest d’Amposta, un dels festivals més importants de la seua especialitat.
Es tracta d’un dels esdeveniments culturals més potents del País Valencià (o Comunitat Valenciana o Región de Levante, segons es vulga) per la quantitat i «qualitat», de la seua programació. Sempre fent valdre la il·lusió i la creativitat per damunt dels mitjans tècnics.
El festival és enguany més internacional que mai, projectant films de més de vint-i-cinc nacionalitats, amb destacada presència del cinema asiàtic (en particular hindú) i sud-americà. Excepte un, tots els llargmetratges són estrenes a L’Estat Espanyol i la majoria dels curtmetratges corresponen a estrenes mundials. Es pot consultar la programació completa a la web del festival: www.cimsueca.com.
Pel que fa a la imatge d’aquesta edició, ha estat un disseny obra de l’artista multidisciplinar Héctor Fernández que reflexa perfectament l’esperit jocós del festival.
Les projeccions del CIM Sueca solen ser una festa en si mateixa. El públic interacciona lliurement cridant o aplaudint, normalment coincidint amb els esguits de sang, les amputacions de membres o les evisceracions que es mostren a la pantalla. Les sessions golfes del divendres i dissabte, on la festa i el sofriment es perllonguen fins a la matinada, són de les més esperades pels fans més endurits que sovint pugnen entre ells pel dubtós honor de romandre a la butaca fins al final. El públic també és l’absolut protagonista a l’hora de donar els premis, ja que totes les pel·lícules se sotmeten a estricta votació popular per tal de decidir els guardons, tant a les millors com a les pitjors produccions (sí, també les pitjors tenen premis!).
El CIM d’enguany s’encetarà amb After The Apocalypse, superproducció d’acció i ciència-ficció de Trinidad i Tobago que promet posar en el mapa del trash aquesta illa inventora del limbo. Després podrem veure el giallo satànic italià de La casa de Sabba. El divendres l’argentina Cazadores en llamas 4, obrirà la vesprada i a la nit es servirà la tradicional sessió sorpresa on s’espera l’actuació del show «Cinemalaes» consistent a comentar en directe una pel·lícula merdosa pel showman Toni de l’Hostal i dos o tres personatges més que passen pel carrer… Dissabte començarà amb The Cleaners, una producció francesa d’acció i suspens i acabarà amb la surrealista mexicana El Hormigón. Per finalitzar, diumenge, un vell conegut del festival, el cineasta mexicà Vadir Sottelo, tancarà la programació amb el seu debut al llargmetratge La Loteria, un film de terror amb monstres de la tradició asteca que no defuig temes seriosos com l’empoderament femení.
Entremig, desenes de curtmetratges de l’esperat Star System CIMer, com els inefables i infal·libles Jorge Jarel Sanjurjo (JJS), SAM, Joaquín Gil, Joaquín Vallet, Changi Kim, David Muñoz, Adrián Cardona o els Freaks in Black, tots ells molt estimats per l’audiència.
La indefugible cita serà a l’antic Cine Lido, ara Centre Municipal Bernat i Baldoví de Sueca, del dijous 22 al diumenge 25 de setembre. Promet ser impactant.
