La relació entre el món educatiu i Aspromivise continua consolidant-se com un exemple de treball conjunt al servei de la inclusió. L’entitat de la Costera ha sigut una de les protagonistes del I Congrés Internacional de Filosofia de l’Activitat Física, l’Esport i el Joc, organitzat per l’Asociación Española de Filosofía del Deporte i la Universitat de València.
No és la primera vegada que membres d’Aspromivise participen en espais acadèmics. Ponents com Natxo Pastor, Jesús Sánchez, Martín Barberà i Sara Ferrando ja han impartit docència en diverses institucions universitàries. En aquesta ocasió, han tingut l’oportunitat de compartir la seua experiència davant de més de quaranta professors i investigadores de filosofia de l’esport procedents de diferents universitats de l’Estat espanyol i de Llatinoamèrica.
Juntament amb la seua entrenadora, Marta Córdoba, els esportistes van oferir una sessió pràctica i vivencial a la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat de València. A través de la pràctica de la boccia, van mostrar que existeixen altres maneres d’entendre i viure l’esport, posant en valor una disciplina que incorpora un profund aprenentatge en valors i que promou la participació, el respecte i la convivència des de la diversitat.
El congrés va nàixer amb el compromís d’enfortir el diàleg entre la filosofia, l’activitat física, l’esport i la pràctica lúdica i educativa, convertint-se en un espai internacional i interdisciplinari destinat a impulsar noves perspectives tant teòriques com pràctiques. En aquest context, l’experiència d’Aspromivise va adquirir un protagonisme especial.
Pere Molina, professor de la Universitat de València i membre del comité organitzador del congrés, va destacar la importància d’iniciatives com aquesta: «L’esport s’ha construït al voltant de valors com l’eficiència, la superació individual o l’èxit competitiu. En aquest relat hi ha persones que queden habitualment als marges: aquelles que no encaixen en el model del cos ‘apte’, ‘ràpid’, ‘fort’, ‘eficient’ o ‘competent’. Però quan Aspromivise genera activitats com la que es mostra al congrés, el missatge és justament el contrari: que totes les persones tenen dret a ocupar l’espai públic, a jugar, a moure’s, a gaudir i a ser mirades no des de la carència, sinó des de la dignitat».
El professor també va subratllar el valor transformador de la boccia: «És un esport que qüestiona moltes de les idees tradicionals sobre què significa competir i sobre què entenem per habilitat esportiva. I ho fa d’una manera especialment valuosa: demostrant que la inclusió no és caritat ni exhibició, sinó reconeixement mutu. Quan persones amb diversitat funcional entren en un congrés universitari no com a objectes d’estudi, sinó com a protagonistes d’una experiència esportiva i humana, alguna cosa es transforma. La universitat deixa de mirar “des de fora” i comença a escoltar».
La participació d’Aspromivise també va servir per reivindicar una filosofia de l’esport que vaja més enllà dels debats abstractes sobre l’olimpisme, la competició o l’elit. Una mirada crítica que es pregunte qui queda fora de l’esport, quins cossos continuen invisibilitzats i quines pràctiques encara estan condicionades per prejudicis capacitistes.
En aquesta línia, Aspromivise manté des de fa anys un missatge clar i coherent: entendre l’esport com una poderosa ferramenta educativa per construir una societat més inclusiva, on la diversitat siga reconeguda com un valor compartit.
Com va concloure Marta Córdoba al final de la seua intervenció: «Una societat més justa es construeix, precisament, quan la diversitat deixa de ser una excepció i es converteix en un valor compartit».
