La taronja Awa Fam serà la novena jugadora que inscriurà el seu nom al Mur dels Somnis des que aquest emblema fora creat en L’Alqueria del Basket en 2017. Fins al moment, hi ha quatre noms inscrits (Alex Vera, Ion Galarza, Lorena Segura i Guillem Ferrando) mancant completar amb els cinc restants (Claudia Contell, Millán Jiménez, Paula García, Alejandro Bellver i Awa Fam) quan la situació sanitària permeta fer l’acte d’inclusió.
La pivot alacantina ha sigut l’última a sumar-se a aquesta llista. Awa va debutar en la J6 de la fase de grups de l’Eurocup Women davant Durán Maquinaria Ensino a la Fonteta. I, a més, ho va fer eixint en el quintet titular, una cosa poc habitual. La jugadora compta el moment en el qual l’entrenador Rubén Burgos li va dir que eixia d’inici: “No m’ho esperava. Quan et diuen que debutaràs amb el Lliga Femenina 1, no penses que jugaràs. Però quan m’ho va dir vaig sentir emoció, se’m van posar els pèls de punta. En aqueix moment, encara que estava molt nerviosa em vaig dir que m’ho passaré bé. Això no ho pot aconseguir qualsevol, soc ací i gaudiré dels minuts que vaja a eixir siguen 5, 6 o 7. No sabia quant anava a eixir. Gaudiré del salt, intentaré guanyar-lo i faré el que em diuen. Va ser una emoció, però alhora molt nerviosa”.
Awa és, a més, la jugadora més jove a debutar en la història del Valencia Basket amb 15 anys, 5 mesos i 15 dies. Alguna cosa que no s’aconsegueix de qualsevol manera. La pivot reflexionava que “crec que és el somni de cada xiquet que arriba ací a València. Jo em quede amb el logo del Club: la Cultura de l’Esforç. Si et poses un somni o una meta i vols arribar a aqueix somni o meta, tu t’esforces per a arribar ací. Al final aqueix esforç, molta disciplina i ambició, molta constància, és pensar que arribaré fins ací, l’intentaré i l’aconseguiré. I al final ho vaig aconseguir, que era el meu somni”.
L’esforç és, sens dubte, una dels seus senyals d’identitat. Amb 15 anys forma part de la plantilla del Cadet A femení, però també alterna amb el júnior i el primer equip femení. Alguna cosa que requereix d’ella una gran dosi de treball i compromís: “Des que vaig arribar ja formava part no sols d’un equip. En el meu anterior equip a Santa Pola no formava part només d’un equip. Sempre he sabut com gestionar això bastant bé perquè, encara que jo entrene amb júnior, per exemple, sempre he estat amb el meu equip. No em sol costar molt portar-ho. Ho porte bé”.
Quan se celebre l’acte d’inclusió, el nom de Awa quedarà per sempre al Mur dels Somnis de L’Alqueria del Basket. Un assoliment molt especial per a la interior: “Era un somni que mai vaig pensar que arribaria a aconseguir i menys tan jove. Done les gràcies a cada entrenador pel qual he passat, les meues companyes de l’equip, del primer equip, la meua família, els meus amics… És una cosa que es quedarà ací. Jo sempre arribava ací a L’Alqueria veia el Mur i deia tant de bo ser ací i ho he aconseguit gràcies a l’esforç i a la gent que he dit. És increïble poder ser ací i formar part del Mur dels Somnis”.
Ja seran quatre les dones que tinguen el seu nom inscrit i per a Awa és una gran notícia el fet que “el Valencia Basket té valorat el bàsquet femení molt alt”. Alguna cosa que permet que cada vegada, més xiquets i xiquetes les tinguen també a elles com a referents.
