Si la Copa del Rei molestava, ara ja no. Els nostres canterans no van saber aprofitar el seu moment davant d’un Pontevedra que pareixia tindre a jugadors com Lamine Yamal, almenys, al costat dels nostres. “La culpa es toda mía”, deia l’entrenador Julián Calero en la roda de premsa posterior assegurant que ell tenia tota la responsabilitat del desastre de partit que s’havia fet. Calero és bon comunicador i sap evitar entrar en discussions que no acaben enlloc, per això, accepta eixa responsabilitat i dins del vestuari trasllada als jugadors el que faça falta.
Si pareixia que el partit contra el Racing de Ferrol era una bona oportunitat per tornar a enganxar-se al que realment és l’objectiu d’aquesta temporada, no va ser així. Un empat sense gols, en part gràcies a la parada d’Andrés Fernández en algunes ocasions del rival, sobretot la del penal, van fer que ens sentirem fora de la competició recordant temps passats que no arriben enlloc i que estan molt lluny de l’objectiu d’aquesta campanya. Un consell, en la ben anomenada ‘lliga hipertensió’ millor no apostar perquè et pot sorprendre i jugar en contra.
Hui dimecres ens toca contra el Màlaga i cal passar pàgina. L’últim encontre al Ciutat de València va ser emotiu per l’homenatge pels afectats per la DANA, però ja no ens val eixa excusa i si no, mireu al nostre veí… Tenim bons jugadors i així ho demostraren a Granada. Falta reconnectar amb l’aficionat aconseguint una victòria que mantindrà l’esperança en l’entorn granota i que possiblement, siga la guía per saber que podem renàixer i seguir confiant en els nostres.
Si no s’aconsegueix una victòria hui haurem perdut més que un partit. Haurem perdut eixa esperança, eixa connexió, eixa vitalitat que ens donen els jugadors en els bons partits. Però, siga quin siga el resultat, seguirem animant perquè si hi ha una cosa que ens identifica als llevantinistes és la lluita constant contra l’adversitat, contra el vent que bufa en contra nostra i que de vegades marca gols en pròpia portería, contra els vencedors. Tot això no significa ser conformistes, més bé tot el contrari. L’afició granota no és conformista, i com aparenta ser Calero, tampoc ho és.
Deixem als jugadors que juguen, que ens demostren què saben fer. Com deia l’ex granota, Johan Cruyff: “Jugar al futbol és molt senzill, però jugar un futbol senzill és la cosa més difícil que hi ha”. Potser és això el que ens falta, jugar de forma senzilla, com ja ha demostrat la plantilla que saben fer-ho.
