El diumenge 1 de desembre té lloc un dels esdeveniments esportius més grans de la ciutat de València, la Marató València, parem atenció a esta paraula, per tots coneguda, «marató», com dius el o la marató?, es pot posar una h?, aprenem sobre esta paraula.
La paraula «marató» vindria definida al Diccionari Normatiu Valencià (1) com «correguda pedestre que es desenrotlla al llarg de 42,195 quilòmetres«, encara que també té una segona accepció, com una extensió metafòrica de la primera com «activitat llarga i intensa que té lloc en una sola sessió o amb un ritme molt ràpid i que posa a prova la resistència dels participants. L’examen ha sigut una verdadera marató«.
Per tant el primer és parar atenció a la seua grafia, «marató», sense «h», que moltes voltes la trobem per influència de l’anglés «marathon». El segon, marató en valencià és una paraula femenina, «la marató», per tant no seria correcte dir «el marató València…» que tantes vegades trobarem escrit. En castellà la paraula «maratón» sí que és masculina, encara que la RAE permet també el seu ús en masculí.
Mirem un exemple d’ús: (pots clicar ací la notícia). L’alcalde de València, Joan Ribó, en roda de premsa repassava les dades d’impacte econòmic i turístic de la Marató València per la ciutat, i deia:
A més, trobem a la nota de premsa que acompanya la declaració de Ribó el titular: «Ribó crida a la ciutadania a «disfrutar i participar de la marató València…«, per tant en este cas estaria correcte.
El corredor que fa una marató seria un maratonià, o maratoniana si és una dona. A més, podem emprar eixa paraula «maratonià-ana» com adjectiu per alguna cosa que fa referència a la marató, «de la marató o que hi té relació» (1), o del seu significat metafòric com «molt llarg i intens«(1), així per exemple una jornada maratoniana.
L’origen etimològic de la paraula és molt conegut, prové de la batalla de Marató, entre els grecs i els perses l’any 490 aC. quan el soldat grec Filípedes va córrer entre Marató i Atenes (en voltant de 42 quilòmetres) per anunciar la victòria sobre els perses. En arribar la llegenda diu que Filípedes va morir.
La prova de la marató va formar part des de la primera edició dels Jocs Olímpics, de la restauració dels Jocs Olímpics de Pierre de Coubertín, a Atenes 1896, amb una distància de 40km i no va ser fins a Londres 1908 quan es va establir la distància de 42.195 metres actuals. La raó és ben divertida, i és que esta prova recorria la distància entre la ciutat anglesa de Windsor i l’estadi White city de Londres, i es varen afegir el 2195 metres perquè l’eixida fora enfront del balcó real del Palau de Windsor. La distància va quedar establida definitivament en el congrés de la IAAF celebrat a Ginebra en 1921, abans dels Jocs Olímpics de París de 1924.
Les maratons eren sempre exclusivament masculines fins a la dècada dels 70 i als Jocs Olímpics no es va incorporar la disciplina femenina fins a Los Angeles 1984.
(1) Acadèmia Valenciana de la Llengua (2016). Diccionari Normatiu Valencià . València. Edita Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Pots escoltar la secció «Paraules d’esport» a partir del minut 42:55 del programa «nostresport» del 27/11/2019 de «Nostresport Ràdio»
