En el mateix programa del primer d’abril que parlàvem de surf de catxerulo ens sorgia la necessitat de vore com anomenàvem en valencià les plataformes allargades que s’utilitzen per practicar el surf, i totes les seues variants i esports derivats: surf de neu, surf de vela, surf de rem, etc. En anglés utilitzen la paraula «board», que molt sovint escoltarem, però, i en valencià?, quin és el mot correcte per anomenar la superfície sobre la qual es rellisquem per les ones?
Com vérem en l’entrada del surf de catxerulo el mot «surf» és normatiu en valencià i designa a l’esport esport nàutic on el surfista es rellisca sobre les ones damunt d’una superfície plana.
Per designar esta superfície tant en surf com en altres esports de lliscament molt sovint escoltem la paraula anglesa «board», així en anglés anomenen «snowboard» per anomenar tant a l’esport que en valencià diríem «surf de neu» com a la superfície per relliscar sobre la neu, o «skateboard» que designa al monopatí valencià i a la superfície on l’esportista s’alça sobre les rodes. En castellà utilitzen la paraula «tabla», i en valencià també molt sovint trobem el mot «taula» per referir-se a este tipus d’accessoris, encara que per esta accepció seria preferible la paraula planxa. Així parlem de planxa de surf, o planxa de surf de neu, planxa de surf de catxerulo o planxa del monopatí.
Si busquem el mot «planxa» al Diccionari Normatiu Valencià en trobem fins a 18 accepcions, de les que 5 són esportives:
9. f. ESPORT En gimnàstica, element d’equilibri que consistix a elevar una cama cap avant o cap arrere inclinant simultàniament el tronc en sentit contrari.
10. f. ESPORT Acció defensiva del voleibol en què cal tirar-se a terra per a intentar tornar les pilotes difícils.
11. f. ESPORT En futbol, falta comesa quan s’entra a la jugada amb la planta del peu.
17. planxa de surf f. ESPORT Planxa sobre la qual el surfista manté l’equilibri mentre plana sobre la cresta d’una onada.
18. planxa de vela f. ESPORT Embarcació que consistix en una planxa amb orsa mòbil, una vela lligada a un pal articulat en la base i una botavara que ajuda l’esportista a maniobrar l’embarcació mentre es manté dret damunt de la planxa.
Podem trobar un exemple d’ús en el text d’esta notícia d’À Punt (2): ‘Burrifòrnia’, el festival que trasllada Borriana a la Califòrnia dels 50«:
«L’estil d’aquest tipus de surf evita els artificis, i abraça des de la música surf instrumental, com Dick Dale o Rinkwray, fins a la fabricació de les planxes de manera artesanal. Perquè el surf, a més de ser un esport aquàtic, és un estil de vida i per això aquest festival de la Plana Baixa inclou concerts, projeccions, tallers i un mercat amb tot tipus de complements per anar a l’última moda»
L’exemple ens parla d’un festival a Borriana dedicat al «surf clàssic», on les planxes de surf són més llargues, serien les anomenades longboard en anglés, i és que, com tot, quan comences a clavar-te en l’esport aprens que hi ha diferents tipus de planxes de surf, com les longboard esmentades, o les shortboard, més curtetes i ràpides ideals per fer maniobres, o les stand paddle board, les planxes de «surf de rem», el popular paddle surf, més grans i gruixudes dissenyades per desplaçar-se en peu ajudat per un rem tant en les ones com sense elles o les populars evolutives, que permeten continuar l’aprenentatge del surf amb una planxa ja «dura» enfront d’una planxa blanda, normalment feta de suro, que es gasta per les primeres sessions d’introducció a l’esport.
Cal ressaltar que cada planxa de surf, llevant les planxes blandes i més bàsiques d’aprenentatge es fa artesanalment, moltes voltes amb el disseny i mesures personalitzades per al surfista a càrrec d’un shaper, que és la persona que les fabrica.
La història de les planxes de surf lògicament és tan antiga com la de l’esport mateix, així trobem les primeres referències als pobles de la Polinèsia al segle VI, on les planxes eren grans, com més llargues millor, podent arribar les dels nobles fins als huit metres (3) i que eren més o menys les que es trobaren els mariners de James Cook en arribar a Hawaii el 1778. A principi del segle XX el surf es va estendre pels Estats Units, es tractava encara de taules grans, fetes de fusta i molt pesades, que limitava la capacitat de maniobra dels surfers. En 1932 es va incorporar l’ús de la fusta de bassa reduint el pes de 50 a 15 quilos i permetent que es pogueren fer els primers trucs en les ones. Els següents anys es va innovar el disseny de la taula, incorporant la quilla i la cua, a partir dels anys quaranta canvià el material en què es fabricaren passant a ser primer fibra de vidre i després poliuretà, una carrera d’innovacions que continua hui encara amb nous dissenys i materials.
La paraula planxa etimològicament prové del francés «planche» amb el mateix significat.
(1) Acadèmia Valenciana de la Llengua (2016). Diccionari Normatiu Valencià. València. Edita Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
(2) ‘Burrifòrnia’, el festival que trasllada Borriana a la Califòrnia dels 50. 12/10/2018 À Punt. Recuperat de https://apuntmedia.es/va/ultimes-noticies/video-burrifornia-el-festival-que-trasllada-borriana-a-la-california-dels-50
(3) Breve historia de las tablas de surf. 22/06/2015. Quo. Recuperat de https://www.quo.es/tecnologia/a41493/breve-historia-de-la-tabla-de-surf/#:~:text=Circa%20500%3A%20En%20el%20siglo,Y%20cuanto%20m%C3%A1s%20largas%2C%20mejor.&text=1778%3A%20Durante%20una%20escala%20en,primeros%20europeos%20que%20ve%C3%ADan%20surfear.
(4) Planxa. Diccionari Català-Valencià-Balear. Recuperat de https://dcvb.iec.cat/
Pots escoltar la secció a partir del minut 51,10 en IVOOX:
O en Spotify:
