Un futbol autèntic, de valents, amb un estil propi inconfusible però al mateix temps molt adaptable a tot tipus de condicions
És el que pot prometre la renovació de Roberto Bas, un tècnic que, com l’equip que ha dirigit, vol seguir demostrant que no té sostre. Aixina i tot, la humilitat va per davant i les victòries han sigut resultat d’un enorme treball molt difícil de valorar.
El que és segur, amb victòries o altres resultats, l’equip seguirà deixant-se la pell de la mà de Roberto Bas una temporada més, la de l’estrena a la categoria de Regional Preferent.
Roberto Bas Belda (Ontinyent, 10 de juliol de 1977), porta el futbol a les seues venes. Després de grans temporades com a jugador, sent un referent en les plantilles de les que ha format part, en professionalitat i en motivació tant dins com fora del terreny de joc, el tècnic podrà donar continuïtat a tres ascensos consecutius aconseguits en les últimes tres temporades. Un es va produir amb el juvenil de l’Ontinyent CF, precisament a Regional Preferent, i els altres dos han portat l’Ontinyent 1931 CF d’estrenar-se en la Segona Regional la temporada de fundació fins plantar-se en una Regional Preferent que es preveu molt exigent.
«Dirigir este equip, el del teu poble, amb els xavals que vénen del juvenil de l’Ontinyent CF en els últims anys, no hi ha més que afegir que és un orgull per a un entrenador», ha assegurat Roberto. La presentació de la seua renovació s’ha portat a terme a la seu de Kamasana, dins de la matriu Cotopur, que serà una temporada més el patrocinador principal del club. A l’acte ha acudit Càndid Penalba, CEO de l’empresa, i el president del club, Miguel Ángel Mullor.
Qui és Roberto Bas? De jugador a entrenador
Roberto Bas no necessita ja presentació per als aficionats ontinyentins al futbol, però arribada ja la tercera temporada consecutiva en el nou club és moment de passar la seua trajectòria. I és que Roberto es va formar a les categories inferiors de l’Onitnyent CF, amb dos temporades com a cadet. De les tres temporades de juvenils, una va ser en eixa categoria, però a les altres dos va formar part de l’Ontinyent B. En l’última d’elles seria cedit a l’Alcúdia de Crespins i Alberic de Regional Preferent, on va finalitzar l’exercici. Després d’una temporada més a Alberic com a jugador amateur independent de l’Ontinyent, va estar a l’Alcoyano dos temporades, disputant una promoció d’ascens a Segona B. Després tornaria a casa, amb una llarga etapa de sis temporades a l’Ontinyent CF.
El somni de les promocions d’ascens no es va materialitzar, però si ocorreria amb la segona temporada al Gandia després de passar pel Carcaixent, on va aconseguir ascendir a Tercera Divisió. L’afició de la UD Benigànim va tindre l’oportunitat de disfrutar-lo dos temporades, abans de passar a formar part del «Súper-Muro». A les ordres de Juan Moreno va ascendir a Tercera Divisió, va fer una promoció d’ascens a Segona B i en la tercera temporada va quedar cinquè, prop de fer una nova promoció. De la mà de l’actual president de l’Ontinyent 1931, Miguel Ángel Mullor, va tornar a la UD Benigànim per ascendir a Tercera Divisió. Tot i decidir penjar les botes, encara va jugar dos temporades més al Sant Rafel CF, assolint l’ascens de Segona a Primera Regional.
Com a entrenador va entrenar el Benjamí D de la FEBO, acabant campions. Després estaria dos temporades amb l’Aleví A, i altres dos temporades, una a l’Infantil B i altra a l’Infantil B. En acabar la seua etapa a la FEBO va arribar al Juvenil de l’Ontinyent CF, on una temporada convulsa amb la desaparició del club el va fer viure el millor i el pitjor del futbol, un gran equip i un gran ambient per trobar-se amb l’ascens a la Regional Preferent, que no podria gaudir en la posterior temporada per la desaparició del club. La resta, el més recent, ja forma part de la història de l’Ontinyent 1931 CF, amb quasi la mateixa plantilla d’aquell juvenil, i alguns reforços en Segona i Primera Regional, el seu equip ha ascendit aquesta temporada a Regional Preferent. En definitiva, un home que sap de futbol a tots els nivells i que ha assaborit el millor, en forma d’ascensos i promocions, i el pitjor, amb la desaparició del seu estimat Ontinyent CF, a més d’haver conegut el futbol de formació de la mà de la FEBO.
Font: Ontinyent 1931