Un Valencia Basket pletòric ha aconseguit el seu primer títol de la Copa de la Reina després de véncer 77-48 al Casademont Zaragoza.
Les taronges ha protagonitzat una Copa de la Reina gairebé perfecta després d’arribar a la final al imposar-se 63-55 en quarts a les basques d’IDK Euskotren i 77-50 al Movistar Estudiantes en semifinals.
Davant tenia a un Casademont Zaragoza cridat a clavar-se en el grup selecte de la lluita per els títols del basket femení espanyol. Un conjunt aragonés que havia deixat pel camí al altres dos transatlàntics del bàsquet nacional, el Perfumerias Avenida en quarts (66-56) i l’Spar Girona en semifinals (61-73). Brillant camí que no fa sinó fer lluir encara més el partit que les taronges han disputat.
No obstant, el partit ha sigut taronja de cap a peus. Les valencianes no han donat opció a les manyes i des del principi s’han adelantat en el marcador. Les dones de Ruben Burgos han protagonitzat una primera part perfecta, aconseguit una diferència de +17 al descans que a la postre ha sigut definitiva.
♀️ #CopaReinaLFEndesa @basketlover | ¡El momento más emotivo de la Copa 🥹!@raquelcarrera_ , levantando la primera Copa de la Reina del @valenciabasket 🏆 pic.twitter.com/OFkXPs5Idv
— Baloncesto España (@BaloncestoESP) March 24, 2024
Un millor acert ofensiu i una increïble concentració defensiva han sigut claus per a anular l’encert aragonés. L’equip ha demostrat una qualitat individual tan gran com la fam, intensitat i capacitat coral que disposa. Unes armes que de ser capaces de mantindre-les capaciten per a qualsevol repte.
Valencia Basket, que no contava amb Raquel Carreras per lesió en el partit de quarts, ha eixit amb Leticia Romero, Queralt Casas, Alina Iagupova, Nadia Fingall i Merritt Hempe, però que també ha donat espai i protagonisme a jugadores que s’han revindicat com Alba Torrens, Marie Gülich, Cristina Ouviña, o inclús Elena Buenavida o la santapolera Awa Fam.
Tot i que l’equip sencer ha ratllat a molt bon nivell baix la direcció del tècnic Rubén Burgos, cal destacar l’exhibició que l’ucraïnesa Alina Iagupova ha brindat, una jugadora capaç d’aconseguir cistelles impossibles i que a més manté un nivell defensiu encomiable. El lideratge de la gran capitana Queralt Casas, tirant de galons, marcant elst temps i a més, oferint a Raquel Carrera el detall d’alçar el trofeu, però per damunt de totes la màgia que la canària Leti Romero, merescuda MVP de la final, ens ha regalat.
Un brillant partit que posa la guinda a una birllant participació en la Copa de la Reina d’un autèntic equipàs que assolix, per fi, i per primera vegada, el preciat títol nacional. Sisé títol de la jove trajectòria taronja en femení, peròque de ben segur, si son capaces de mantindre la concentració i nivell demostrat, en breu aconseguiran ampliar.
