El Viñarock, un festival de rock festejat a Villarrobledo, Albacete, ha fet festa al llarg dels últims 4 dies d’abril. Amb cinc escenaris, una carpa i mil puestos de menjar, l’esperit viñarocker ha plenat fins l’últim racó del poble, i ha deixat que tothom gaudi dels concerts, dins dels pogos o a l’ombra de l’arbre del camping. Grups de gran renom com Ska-P o Desakato encapsalaben el cartell, i d’altres com Zoo o Auxili plenaven l’orgull valencià fora de la terreta.
El festival començà el dijous amb la festa de benvinguda, la qual muntaven des de les 20 fins les 4:10. Balkan Bomba inaugurà els concerts, seguits de els amics de Nativa, Itaca Band, La Cabra Mecánica, Huecco, Funkiwis i acabant amb Serial Killerz. Una primera nit mirant al cel, cantant totes les nostres lluites i sense llista de la compra.
El segon-primer dia venia xafant fort i fang. Buhos, Senyor Oca, Smoking Souls… cridaven fort I en valencià; però si s’ha de destacar un concert eixe és el del grupet de Gandia. La safor es traslladà a l’interior per cantar temes de foc i vent amb Zoo. La pista es plenà de correfocs des de ‘Tir al ninot’ fins a ‘Tobogan’, inclús homenatgearen als vells amics de La Gossa Sorda amb ‘Esbarzers’. També fou el dia de Desakato, que presentava —o deia adéu— en la seua emotiva gira d’acomiadament.
El dissabte també reventaren l’escenari grups valencians com Auxili o La Fúmiga. Dos bons exemples de que la música en valencià no hi té fronteres. Els d’Ontinyent la liaren amb els seus temes d’ahir i de hui, i el grup d’Alzira a les quatre de la matinada feren ballar a uns dels escenaris més grossos les seues cançons que mai s’acaben. També hi estigueren grups mítics de la vella escola com Celtas Cortos, Los de Marras, que ja quasi junten generacions.
L’últim dia sonava a intent de fugida. Ska-p no deixà escapar a ningú de la seua performance. Aquell escenari i el del costat estaven plens de llibertats i de rebels. Cantaren les cançons més conegudes i acabaren amb el ‘Vals del Obrero’, resistint fins al final. Eixe dia també iluminaren l’escenari artistes com Xavi Sarrià, Adala i La Pegatina, aquestos últims pegaren fort, i volaren per tot arreu.
El festival es tancà amb un tribut de Nirvana, molts peus trencats i ganes de tornar l’any que ve. Com sempre, el festival portà durant quatre dies un ambient de gent feliç i solidaria on fins els veïns residents del poble oferien les seues cases per dutxar-se o carregar mòbils. Viñarock és ja quasi un estil de vida on el rock uneix i regala experiències com aquestes.
