La previsió d’oratge catastròfica no va impedir que a la Plana Alta continuara el comboi durant els tres dies que durava el festival. Malgrat la suspensió d’algunes activitats programades i inclús el concert de Cactus el segon dia, a Benlloc es va poder gaudir del rebombori característic que es respira a aquesta època del any.
El primer dia va començar amb sol, tranquil pero amb les mans preparades per a animar els concerts de Rua i les Testarudes, encarregades de inaugurar el festival. Seguidament les malifetes menejaren el cos al ritme de Coenta o Lambo, i tancaren el concert amb una versió de Esbarzers que Arnau (guitarrista i veu de l’etern grup Zoo) va decidir regalar al públic. La jornada va finalitzar amb Sociologia Animal i les seues barres reivindicatives.
El dia 11 s’inicia amb un matí d’activitats com el taller de samarretes organitzat per la Universitat d’Alacant i xarrades com la de sobre l’Acord Social Valencià. A les vuit i mitja de la vesprada, Naina donava inici al segon dia de concerts, fent-nos ballar amb la seua primera proposta musical. Quinto també es va passar per l’escenari a cantar, entre altres, el seu últim llançament ‘Demà canvie de vida’, encara que aquesta tampoc està tan malament.
Per fi arribà el moment que moltes i molts esperaven: l’Aborigen. Els Auxili agafaren la pista amb moltes ganes de cridar les seues noves cançons junt a les més mítiques. Sense dubte, els valencianotalibans aconseguiren fer festa i de les grans. I el ritme no va parar quan fou el torn de La Fúmiga. Cançons de foc i vent es ballaven sense descans a la pista, amb el característic so d’aquesta txaranga que ja és símbol de música valenciana. Als Cactus els tocava tancar aquell dia, i encara que la pluja no els deixà fer molt de soroll, el públic s’entregà ‘A la valenciana’.
L’últim dia caminava per la corda fluixa. La matinada passada s’havia caigut el cel, i les previsions pareixia que no donaven tregua. Algunes activitats malauradament s’hagueren de suspendre, però l’organització del festival va aconseguir mantindre els concerts amb alguns canvis d’horari.
Cap a les deu de la nit, començà l’última tanda de concerts. Bèrnia ens deixà amb el “Cor plenet”, seguida de La Maria i la seua música orgànica i electrònica que deixà al públic hipnotitzat. Les Fillas de Cassandra continuaren amb el seu espectacle en gallec electrònic, remarcant la lluita i la importància de les llengües i de les arrels de les nostres terres. Amb Zetak no va ser diferent. Les seues lletres en euskera i inclús valencià emocionaren a la gent, regalant una versió de Música, ràbia i amor, del gran Xavi Sarrià.
Flashy Ice Cream va encendre la festa amb el seu característic reaggeton, i Faixa va ser l’encarregat de tancar el festival amb el seu espectacle de música experimental a través de les arrels valencianes i l’electrònica.
A la fi, després de tot, el Feslloc va aconseguir veure sortir el sol, deixant altra edició per al record. Un festival ple d’identitat valenciana, lluita i reivindicació. I és clar, molta molta molta música.
