Irene Alcolea i Paco Santamans, son dos professors de l’institut que porta el nom del fundador del Llevant, José Ballester.
A través de les seues accions com el cor Tereseta, o la ruta pel Cabanyal, estan donant a conèixer la figura del fundador i la de la seua dona, Teresa. Pepet i Tereseta, van morir a l’exili i els dos professors han estat implicats en la causa, entre altres persones. Parlem de les seues aventures a França, de la memòria històrica i del què significa ser del Llevant per a ells.
Què significa per a vosaltres la repatriació de Pepet i Tereseta?
Representa complir la voluntat de descans dels fundadors, portant les seues restes al seu lloc d’origen i honrant la seua memòria de manera simbòlica i emotiva.
Quines accions es fan a l’institut per a difondre la seua història?
Els professors Irene Alcolea i Paco Santamás han creat rutes educatives, cors, activitats d’aula i podcasts per a ensenyar als alumnes sobre la vida de Pepet i Tereseta i els valors que representaven.
Com va sorgir el Cor Tereseta?
Va nàixer de la idea d’Irene de muntar un cor, al qual després Paco es va sumar. Se li va posar el nom de Tereseta per a visibilitzar Teresa Molins i el seu objectiu va ser millorar la convivència i sensibilitzar sobre drets humans i valors socials.
Quina relació té el cor amb les activitats educatives?
El cor va servir com a inici d’un projecte més ampli que inclou rutes pel Cabanyal i París, cançons commemoratives i activitats d’aula perquè els alumnes coneguen la història i els valors de Pepet i Tereseta.
Per què es realitzen rutes educatives pel Cabanyal?
Per a traslladar als alumnes la història de Pepet i Tereseta, sensibilitzar sobre drets humans, democràcia, llibertat i igualtat, i connectar l’educació amb experiències viscudes.
Com s’organitzà el viatge a París?
Es recrearen els llocs on van viure Pepet i Tereseta, visitant l’Assemblea Nacional Francesa, l’Editorial Quilet i la seua casa, amb l’objectiu de fer més visible i humà el seu llegat.
Hi hagué alguna anècdota durant el viatge a França?
Sí, en visitar el cementeri de Villiers-Adam no es pogué traslladar la llosa dels fundadors immediatament, així que es feu un calco sobre paper vegetal de les inscripcions, conservant la memòria de manera simbòlica fins al seu trasllat.
Teniu contacte amb la família Ballester i Molins?
La família va col·laborar activament, compartint records i anècdotes que van emocionar els professors i ajudaren a reconstruir la història de Pepet i Tereseta per als alumnes.
Quina importància tingué la col·laboració de persones externes?
Fou fonamental. Persones com Puri i Felipe Bens facilitaren tràmits, subvencions i logística, fent possible la repatriació i l’organització d’activitats educatives i culturals.
Quin fou el major repte del projecte?
El procés tècnic i burocràtic per a la repatriació de les restes, la coordinació amb funeràries i agències internacionals, i la gestió de permisos i pressupostos, que requerí paciència i planificació detallada.
Quins records quedaran per sempre?
La ruta pel Cabanyal, el viatge a París, els moments íntims a la capella cantant la cançó de Pepet i Tereseta, i les experiències compartides amb alumnes, professors i familiars.
Com s’integra aquesta història en la vida acadèmica de l’institut?
Mitjançant activitats d’aula, projectes educatius i pòdcasts, la història de Pepet i Tereseta es converteix en una eina per a ensenyar valors, història local i convivència entre els estudiants.
Quin impacte té en la comunitat educativa?
Fomenta l’empatia, el respecte, el sentit de pertinença i la consciència històrica, motivant alumnes i professors a valorar la memòria i el llegat dels qui van fer gran el Llevant.
Quina importància té la figura de José Ballester a l’institut i al club?
És el fundador del Llevant, símbol de lluita, justícia i compromís, i la seua memòria es manté viva gràcies a les activitats educatives, rutes, cors i projectes que el connecten amb la comunitat escolar i esportiva.
Com percep l’alumnat la història de Pepet i Tereseta?
Els estudiants aprenen sobre els seus valors, la seua vida i el seu llegat de manera pràctica i emotiva, contribuint a enfortir la identitat granota i la comprensió de la història local.
Quin missatge final deixen els professors sobre aquest projecte?
La història de Pepet i Tereseta no és només un record, sinó una ensenyança viva que ha de continuar difosa, connectant generacions i enfortint els valors de justícia, solidaritat i pertinença al Llevant.
Entrevista completa en La Voz de Orriols (iVoox):
